DIVENDRES DESPRÉS DE CENDRA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Les paraules de Jesús eren desconcertants pels qui les escoltaren per primera vegada i continuen sent desconcertants pels qui les escoltem després de dos mil anys de ser pronunciades. Què hi té a veure el dejuni amb la presència o absència de l'Espòs? Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells? El dejuni és, originàriament, la privació voluntària del menjar per tal de corregir l'abús en l'ús del menjar, és a dir, per tal de corregir una apropiació indeguda dels aliments i, per tant,  de manera general, el dejuni és la privació voluntària d'un recurs qualsevol, d'un bé, quan volem mirar de restituir aquell recurs o aquell bé de què ens hem apropiat indegudament i, consegüentment, del que n'hem privat als altres. Dejunar significa abstenir-se de tot allò que tot i ser bo en si mateix, fent-ne un mal ús, abusant-ne, ho hem convertit en un mal, hem comès un pecat, que ens ha allunyat de Déu i dels homes, que, en definitiva, ha trencat la comunió amb Déu i els germans. Per això el dejuni té alguna cosa a veure amb la presència de Déu en les nostres vides. Molt senzillament, quan ens apropiem indegudament dels béns que ens envolten, al mateix moment, allunyem Déu de les nostres vides i, amb paraules de l'Evangeli, el nuvi ens és pres. El dejuni serveix, per tant, per corregir aquelles accions que han allunyat l'Espòs de les nostres vides i suplicar-li que no permeti que ens allunyem més d'Ell. Si el dejuni està relacionat amb la presència o absència de Déu en les nostres vides és perquè, en definitiva, el dejuni és expressió de la nostra conversió. I la conversió -i igualament el dejuni- no només es caracteritza per la correcció, sinó que té la reparació i la compassió com a elements determinats. En efecte, si no corregim els nostres abusos no ens convertim: menys encara si els dies de dejuni només ens preocupem dels propis interessos, fem treballar més durament els propis obrers, passaem el dejuni pledejant i barallant-se i donem injustament cops de puny, com denúncia el profeta Isaïes. Però tampoc ens convertim sinó repararem el mal comès i, per tant, restituïm tot allò que ens apropiat indegudament: deixa anar els qui has empresonat injustament, deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena; ni ens convertim si no compatim, és a dir patim amb els qui pateixen, les conseqüències dels nostres abusos i dels dels nostres germans, encara que no en tinguem part directament. Per això, no es pot dejunar si no es comparteix el fruit de les pròpies privacions: comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus; per això mateix no es pot dejunar si hom no es fa solidari del mal i del patiment dels altres: avui dejunar podria ser, entre molts altres exemple, abstenir-se temporalment de l'energia necessària per escalfar-se, per solidaritat amb els qui pateixen pobresa energètica; abstenir-se temporalment, sinó del treball, sí del fruit d'aquest per solidaritat amb els qui no tenen la feina que de dret els pertoca; abstenir-se temporalment de les relacions sexuals, per solidaritat amb tots aquells i sobretot aquelles que són explotats sexualment, i tants altres etcètera com la nostra sensibilitat humana i religiosa ens proposin. Qui pot dir que avui en dia dejunar no té sentit? El té i com! Dejunem perquè en definitiva, per culpa pròpia i aliena, ens ha estat pres de les nostres vides, el nuvi, l'Espòs, el Senyor. Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran.