dijous, 19 de març del 2015

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA VERGE MARIA Solemnitat

Ahir, no em va ser possible realitzar un nou comentari per motius personals. Demano disculpes als qui sovintegen aquest bloc per aquest inconvenient. 
 
Trobareu les lectures a:

Comentari 

(Evangeli Mt 1,16.18.21.24a) 

Josep rep un missatge per part de Déu a través d'un àngel que se li apareix en un somni. Un missatge, doncs, que arriba a través d'una sèrie d'intermediaris. Una paraula per part de Déu sobre la seva Paraula, servida en un ambient on no s'intercanvien paraules físiques: ni l'àngel pot emetre sons ni el somni és un estat on l'orella i la boca tinguin cap mena de protagonisme. La Paraula de Déu es fa present a sant Josep en l'àmbit del misteri, en aquell àmbit on Déu deixa clar el que vol, en aquest cas de Josep, i el qui rep el missatge, l'escolta, l'entén, el fa seu i actua segons el que ha estès, escoltat i sentit. Aquesta manera d'actuar de Déu és força comú. Josep esdevé per la seva absoluta disponibilitat tant a escoltar com a actuar en conseqüència, el paradigma i el model d'aquesta manera de fer de Déu. Tant és així que els Evangelis no ens transmeten cap paraula pronunciada pels llavis de sant Josep. Josep és presentat com l'home del silenci, d'un silenci no estèril, no amarg ni resignat, sinó d'un silenci fecundat per la Paraula, ple d'una paraula compartida i acceptada, plenament interioritzada, capaç de generar vida des de l'escolt més absoluta d'aquesta paraula que en la profunditat d'un cor obert i disponible es converteix en profunda obediència i fema determinació a cooperar en l'obra redemptora de Déu envers el seu poble: tirar endavant. L'Evangeli és lacònic però clar: Josep es despertà i complí el que l'àngel del Senyor li havia manat. Gràcies a aquesta disponibilitat i obediència Déu pot tirar endavant el seu pla redemptor de l'home: Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre. L'obediència i la disponibilitat són l'altra cara de la moneda de la fe: Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d'obtenir el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Sant Josep, per tant,  amb la seva absoluta disponibilitat a escoltar, acollir i complir la Paraula en els seu cor, convertint aquesta paraula en silenci actiu i operant, és presentat als Evangelis com el model de l'home de fe, del creient que recull tota la tradició patriarcal, reial i profètica de l'Antic Testament i que amb la seva actitud silenciosa, però efectiva, marca el camí dels deixebles del Nou Testament, dels deixebles d'Aquell que ell va acollir com a Senyor i com a fill adoptiu: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. Acollir la Paraula en el silenci d'un cor ben disposat per fer fecund el Regne de Déu que ja és enmig nostre: la presència de Crist que salva dels pecats el seu poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada