DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

No ens ha d'estranyar massa que Jesús no fos comprés en el seu temps... ni en el nostre. En part, sobretot per les paraules que va dir, com les que trobem avui a l'Evangeli. Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort. Com pot ser que per guardar les paraules d'algú hi hagi qui no tasti la mort? No forma part de l'experiència humana veure homes que no els afecti la mort. Per tant, davant aquests mots enigmàtics, la reacció dels jueus era d'esperar:Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el nostre pare Abraham? En relació a Abraham, les paraules de Jesús també causen estranyesa. Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se'n va alegrar. Com pot ser que Abraham hagi vist Jesús? Els jueus li digueren: Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? Com reaccionaríem nosaltres si avui algú ens digués que ha vist Abraham? I si algú té problemes amb la historicitat del personatge que pensi com reaccionaria si li diguessin que ha vist Jaume I, per posar un cas d'un amb qui em "trobo" cada dia. No deixaríem de qualificar l'individu en qüestió de boig cap amunt. Semblantment passà amb Jesús: com podia dir que Abraham havia vist el seu dia? És evident que tenim un problema de vista: hem de visitar l'oculista? Jesús amb tots aquestes paraules enigmàtiques vol indicar-nos qui és, quina és la seva identitat profunda, aquella que no podem veure plenament amb els ulls del nostre cos, aquella que no aconseguim desxifrar amb la nostra vista. Jo sóc des d'abans que nasqués Abraham. Per entendre això, no ens calen molts raonaments ni disquisicions científiques o filosòfiques. Per entendre què vol dir Jesús ens cal guardar les seves paraules. Ens cal mirar Jesús des d'una perspectiva diferent a la que donen els nostres ulls. Ens cal veure per creue: mirar la seva manera de fer i d'actuar, els seus gests i els seus signes; "mirar" la seva manera de parlar, i l'autoritat amb què fa tot plegat. Ens cal veure tal i com el va veure Abraham, que no és certament de la manera com jo veig Jaume I cada dia; amb l'entusiasme amb què s'alegrà Abraham. Cal dir però, pel nostre consol, que durant la vida de Jesús, no només els jueus no el comprenguen sinó ni tan sols els seus deixebles, que al moment de la creu l'abandonaren completament. I és que per veure-hi amb aquesta mirada renovada no és qüestió d'anar a l'oculista sinó de viure l'experiència pasqual del trobament amb Jesús ressuscitat. Només després d'aquesta experiència els deixebles el confessaran com aquell qui és des d'abans d'Abraham. El temps quaresmal ens condueix a renovar una vegada més aquesta experiència pasqual. Ja queda poc.