DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Les dues lectures d'aquest dissabte ens col·loquen ja temàticament a les portes de la Setmana Santa i ho fan tocant dos temes centrals que aniran sortint al llarg de tota la setmana: la reialesa de Crist i la seva condemna a mort o, si ho preferiu, la seva condemna a mort i la seva reialesa. Diu el profeta Ezequiel: El meu servent David serà el seu rei, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus preceptes, guardaran els meus decrets i els compliran. Ezequiel amb aquestes paraules no es pot referir al rei David, que ja feia anys que era mort al seu temps sinó que apunta al nou David, el messies que vindrà, el Fill de Déu, Jesús de Natzaret. I ens diu que Jesús serà rei i que la seva reialesa consistirà en unir el seu poble, que es mantindrà ferm en el seguiment del camí que Déu li proposa, guardant i complint els seus decrets i les seves prescripcions. En poques paraules, que el nou rei David serà qui aconseguirà que Israel sigui finalment i plena aquell poble de Déu com Déu esperava que fos: el poble objecte de les proeses de Déu, que es manté fidel a l'aliança i que és objecte d'una aliança nova de pau, que entra al lloc del repòs de la vida en Déu; un poble alliberat i purificat de tot pecat, idolatria i apostasia, que viu de la comunió que Déu ha establert amb ell i que té només al nou rei com a guia i pastor. Tot el que diu la profecia d'Ezequiel qued Israel queda dit breument quan afirma: Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. La reialesa de Crist consisteix en això: ser el Déu del seu poble. I és evident que la seva reialesa no és d'aquest món, sobretot perquè les qualitats que van associades a aquesta Regne -la pau, la concòrdia, la unitat, la justícia...- no es troben plenament en cap lloc de la terra. Més ben dit, d'aquella pau i d'aquella justícia que vénen de Déu i que són a la base del regne, n'hi ha a la terra: són presents allà on es viuen les benaurances, allà on el nou poble de Déu que és l'Església les fa presents quan es fa dòcil a l'acció de l'Esperit Sant. És aleshores quan palpem la proximitat del Regne. Aquesta presència de la reialesa de Crist enmig nostre es viu i s'accepta des de la fe: present perquè actua enmig nostre, visible però als ulls del creient. Per això aquest regne i aquesta reialesa estan tan íntimament lligats a la mort i a la condemna a mort de Jesús. Jesús en els darrers dies de la seva vida, després de la resurrecció de Llàtzer, suscita moltes adhesions: En aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús cregueren en ell. Els signes, els miracles que ha fet, les seves paraules posen fora de joc els dirigents del poble, els grans sacerdots i els fariseus, que temen que molts més creguin en ell i acabi trasbalsant la seva posició dins del poble. Els grans sacerdots i els fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: "Què podríem fer? Aquest home fa massa miracles. Si el deixem estar, tothom creurà en ell". L'única solució que queda és la seva condemna a mort, una condemna que l'anunciarà profèticament el gran sacerdot, mostrant així com també entra de ple ens els designis misteriosos de Déu envers el seu Fill i el poble de la seva aliança. No se us acut que val més que mori un sol home per tots, abans que no desaparegui tot el nostre poble! I Jesús serà condemnat a mort com a rei dels jueus. La condemna a mort  de Jesús i la seva mateixa mort ratificaran definitivament la seva reialesa, la reialesa d'un regne que tot i no ser d'aquest món, és enmig nostre. L'Església ens ha conduït a les portes de la celebració de les festes centrals de la nostra fe: les de la passió, mort i resurrecció del nostre salvador, que ens faran celebrar un cop més la victòria del nostre Rei sobre el mal, el dolor i la mort. Disposem-nos-hi aquests dies perquè de ben segur que ell sí que vindrà a la festa. Què us en sembla? Oi que sí que vindrà a la festa?