Trobareu les lectures a:
Comentari
No hi ha res de tan tortuós com el cor de l'home. Dins del cor és on es coven el mal i el bé, l'odi i l'amor, l'enveja i l'estimació. I això és així, tant en els nostres temps com en els de Jesús. Jesús no deixava indiferent a ningú: A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns
de Jerusalem deien: "No és el que volien matar, aquest? Com és que
parla públicament i ningú no li diu res? És que l'han reconegut com a
Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no
sabrà d'on és; d'aquest, en canvi, sí que ho sabem". Alguns els seguien -per raons vàries-, alguns l'estimaven, altres -força- no el comprenien, altres simplement l'odiaven i el volien matar. En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. I per treure pes al fet que fossin els jueus, em sembla que cal tenir clar que això era així i hauria estat també així als nostres dies: també molts de nosaltres hauríem volgut matar Jesús. Aquest és el missatge que hi ha al fons del fragment del llibre de la saviesa: Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: "Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem". Si en el nostre cor, sempre tortuós, hi deixem governar la malícia, hi deixem que creixi l'odi o l'enveja o la rancúnia, aleshores la dolenteria ens encega i no veiem res més que allò que obsessivament el cor ens presenta. L'encegament arriba a tal punt que no podem reconèixer fins i tot els plans de Déu: Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els plans de Déu. I aquest desconeixent dels plans de Déu, causat per l'encegament del nostre cor, és el que conduí Jesús a la mort. La seva vida fou causa de divisió i de confusió entre els seus coetanis. Se li poden aplicar perfectament les paraules del llibre de la saviesa: Assegura que té coneixement de Déu i es dóna el nom de fill del Senyor.
És una crítica vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns
fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té
un comportament estrany. Els seus coetanis quedaven, per tant confosos, perquè el coneixien però, per l'encegament del seu cor, no podien reconèixer aquell que l'enviava: Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on sóc, encara que, de fet, no he
vingut per mi mateix. Aquell que m'ha enviat mereix tota la confiança,
però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i
és ell qui m'ha enviat. No podien reconèixer que Déu ara els parlava en la persona del seu Fill fet home. En sentir això, volien agafar-lo. Davant d'aquesta panorama queda ben clar que també nosaltres hauríem pogut ser d'aquells qui condemnaren Jesús, d'aquells qui hauríem dit dins nostre: A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si
realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui
el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure
si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una
mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà. La passió, la condemna, la mort de Jesús és un misteri present en la història humana que afecta a tots els homes i del que tots en som, d'alguna manera, corresponsables, en la mesura en què deixem conduir-nos pel mal, i per això també la seva victòria sobre el dolor, el pecat i la mort, gràcies a la seva resurrecció , pot afectar també tots i cadascun dels homes i dones d'aquest món. El misteri de la mort de Crist, causat per nosaltres, es converteix en misteri de vida per a tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada