DISSABTE DE LA SETMANA III DURANT L'ANY / I

Trobareu les lectures a: 
http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari  
 

El canvi climàtic ens està confirmant que els homes no podem dominar el clima, sinó que més aviat el que es veu que sí que està a les nostres mans és empitjorar-lo. Però refrenar vendavals, eixugar sequeres i calmar tempestats no són coses que estiguin al nostre abast. Per això ni ens ha d'estranyar gens que els deixebles quedessin atònits, plens de respecte, quan Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l'aigua: «Calla i estigues quieta» i el vent amainà i seguí una gran bonança; ni que, davant d'aquests fets extraordinaris, ben lluny de l'abats dels homes, es preguntessin: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?». Qui deu ser aquest? Aquesta és la pregunta que avui ens fa l'Evangeli. Qui és Jesús? El miracle, el signe extraordinari, està totalment al servei d'aquesta pregunta: mira a descobrir la identitat de Jesús. Jesús no passà per aquest món com si fos el màgic Andreu que ara treu un conill d'un barret ara fa desaparèixer un colom sota un mocador; ara calma una tempesta ara guareix un cec de naixement: aquesta no és l'actitud de Jesús. Els signes que Jesús feu al llarg de la seva vida són invitacions a descobrir qui és ell mitjançant el do de la fe; invitacions a creue en ell i a endinsar-nos en el seu misteri: invitacions, com les que feu als deixebles, a passar a l'altra riba. En aquesta riba hi ha la por, els temporals de vent fort i les onades que enfonsen les barques de les nostres vides, la desesperació i la manca de sentit, el tancament i l'egocentrisme. Passar a l'altra riba, amb la barca de la fe, és reconèixer, com Abraham i Sara, que no tenim aquí la nostra pàtria, que som forasters i estrangers en aquest país, que aspirem a tenir-ne una de millor. Passar a l'altra riba, cridats per Jesús, és confessar-lo a ell com Déu i Senyor, a més de germà i Mestre; és reconèixer i confessar per la fe que Jesús és el nostre salvador, aquell que pot oferir plenitud i sentit a tot el nostre viure, perquè pot asserenar totes les tempestes del nostre cor. Passar a l'altra riba, és, com feu Abraham, sortir del propi país, de l'espai petit de les pròpies seguretats, per marxar sense saber cap a on, però ferms en la confiança de qui ens invita a canviar de riba. Els signes de Jesús ens inviten a fer aquest camí que ens fa sortir de nosaltres mateixos per deixar-nos conduir per un altre; ens inviten a obrir el profund del nostre cor, perquè Ell i el seu Evangeli hi facin entrada i estada. Acollim aquesta invitació i, passant a l'altra riba, deixem la nostra vida en mans del nostre Mestre. Que ens hagi de dir: encara no teniu fe?