dijous, 19 de febrer del 2015

DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA

Trobareu les lectures a:

Moisès, quan s'adreçà al seu poble parlà ben clar: "Avui et toca escollir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia". Aquell avui és ben actual: és un avui que també concerneix el nostre avui; és una paraula que també s'adreça a nosaltres. Avui hem d'escollir entre la vida i la mort. I la vida, és clar, només sorgeix d'aquell qui per ser la Vida pot donar i dóna vida. Decantar-nos per la vida significa, per tant, estimar el Senyor i segui els seus camins, complir els seus preceptes, els seus decrets i les seves prescripcions. Desobeir, allunya el cor d'Ell mateix és optar per la mort: significa -ineludiblement- donar culte a d'altres déus i adorar-los, als déus del poder, del diner, del plaer, de l'orgull, de la salut.... Tants i tants déus es disputen la nostra atenció i tant fàcilment som seduïts pels enganys de tots aquests falsos déus, que ens reclouen en la mort i en la desgràcia! La sortida és clara: abandonar el camí de la idolatria per caminar pel camí de l'adoració de l'únic Déu veritable. Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida. I com ens ho farem per seguir el camí de la vida? Doncs, resulta que el qui és la Veritat i la Vida, s'ha fet camí per a nosaltres, és el camí de la vida: en cal, doncs, seguir-lo. Si algú vol venir amb mi... Seguir aquell que per nosaltres ha estat rebutjat pels representants del seu poble i ha estat mort; seguir aquell que a la seva mort ha resposta amb la vida nova, que ha mort la mort i els seu poder, amb la força de la seva resurrecció, de l'esclat nou de la nova vida. El qui era la Vida no podia morir ni ser enllaçat als braços de la mort. Més aviat, morint, la Vida ha enganyat a la mort ganyat, que encegada l'ha pres i ha produït la seva mort. I si la mort ha estat engolida per la Vida, com és que encara dubtem entre escollir la mort o la vida? Què hi guanyarem d'escollir la mort si la seva força ha estat ja eliminada? Optem per la vida, però segons les condicions de la vida! Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la salvarà. La regla de la vida és morir a si mateix. Estranya lògica: morir per viure, morir a la idolatria del propi jo, per fer viure en el nostre cor aquell qui és Senyor de la vida; negar-se, per afirmar-se en el seguiment de Crist. L'opció entre la mort i la vida roman en el nostre cor, no tant en vista d'una terra promesa com en temps de Moisès -ell allargarà els teus anys per poder habitar en aquesta terra que el Senyor havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob-, sinó quant a l'autenticitat de la nostra vida: Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la salvarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada