DIMECRES DE CENDRA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

L'Església, en la seva saviesa, ens ofereix avui, dimecres de cendra, tres lectures extraordinàriament clares que volen deixar ben clar quin és el camí que avui encetem per prepara-nos a celebrar la Pasqua i, per tant, quin és el camí que ens cal emprendre si volem celebrar també la nostra Pasqua particular, el moment de l'encontre definitiu amb nostre Senyor quan la mort trucarà a les nostres portes. Sabedors com som que Déu és amor, ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l'amor, i es desdiu de fer el mal, el profeta Joel ens invita a la conversió, a una conversió plena i sincera, la que toca el fons del nostre cor. Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu.  Aquesta conversió, en paraules de Pau, és una invitació a reconciliar-nos amb Déu. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Aquesta reconciliació i aquesta conversió s'han fet possible gràcies a què Jesucrist ha assumit sobre d'ell tot el mal i el pecat del món, esdevenint ell mateix pecat: Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Gràcies a l'obra redemptora de Crist podem avui viure segons la justícia de Déu, és a dir, segons aquella justícia que brolla d'un cor reconciliat, que viu l'Evangeli de les benaurances i expressa el seu agraïment a Déu i el seu amor, a través del servei al seu proïsme, el servei als seus germans. I aquest servei es realitza segons els cànons que ens proposa l'Evangeli d'avui: Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. No hi ha res que faci més mal a l'Evangeli de Jesús i a la predicació del seu Regne, que la hipocresia, la falsedat. Si servim els altres per ser alabats, com podem estar segur que la nostra és una conversió sincera, que el nostre és un seguiment autèntic de Jesús? A part de ser una estupidesa ben gran això de voler fer el bé per ser albats, ja que avui dia no és la tònica que es porta, a part d'això, només s'aconsegueix demostrar la mesquinesa del propi cor que no s'ha acabat de convertir-se. Notem, però, que hi ha clarament una diferència entre  la hipocresia i la debilitat. Aquesta darrera és el lloc de l'Evangeli: tots els qui volen convertir-se al Senyor, mirant que la mà dreta no sàpiga el que fa l'esquerra, no poden comptar amb les seves forces perquè són dèbils i, potser, que algunes vegades, per feblesa, caiguin, ensopeguin o prenguin mal. Però, si un està realment en procés de conversió, sap que en la seva debilitat resplendeix la força i la gràcia de Déu i que, malgrat tot, en Ell ho pot tot. Per això la la fragilitat és benaurada perquè reclama la força divina i la seva misericòrdia. La hipocresia, en canvi, és el lloc de la divisió. I ja sabem qui és el pare de la divisió. Els qui donen per ser alabats; els qui preguen, fent-se veure ostentosament; els qui dejunen, deixant ben clar als ulls de tots que ho estan fent; tots aquests, estan molt lluny d'una sincera i veritable conversió i, per això, l'acció salvadora de Déu no pot actuar en ells. La nostra vida de cristians és una vida que està amagada en Crist i en Crist ha de romandre amagada; una vida que ha d'estar centrada en el servei als germans com a expressió més clara de l'amor d'aquest Déu que s'ha fet home per reconciliar-nos amb ell. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.