dissabte, 7 de febrer del 2015

DISSABTE DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / I

Trobareu les lectures a:
 
Amb el fragment d'avui acabem la lectura litúrgica de la carta als cristians hebreus, que hem anat llegint al llarg d'aquestes quatre primeres setmanes del temps de durant l'any. I, avui, aquesta carta ens invita a oferir a Déu, per, Jesucrist, una acció de gràcies perpètua, fruit dels llavis que lloen el seu nom, perquè per Jesucrist i a través seu Déu ha segellat una aliança perpètua amb la humanitat sencera, que ha assumit plenament. Tota la carta als hebreus ha estat un himne a l'establiment d'aquesta aliança, una aliança fonamentada en una promesa per part de Déu i que per tant es mantindrà ferma per sempre. La prova és que en Jesucrist, Déu no només s'ha fet home per nosaltres sinó que, fent pujar Jesucrist d'entre els morts -doctrina que representa el nucli central de la nostra fe- ha incorporat l'home en el si del seu misteri etern i immutable i per això mateix ha quedat lligat definitivament a l'home. Per això, se'ns demana d'oferir una lloança i una acció de gràcies perpètua per Jesucrist. Com ha de ser aquesta lloança? Fruit de llavis que lloen el seu nom. Però com lloem el seu nom? Ja sabem que no n'hi ha prou de dir: "Senyor, Senyor!" La lloança que lloa el nom de Jesucrist surt d'un cor convertit al seu Evangeli, d'un cor que, en la mesura de les nostres possibilitats, es transforma en el cor de Jesús, es fa receptacle on hi pugui habitar l'Esperit Sant, des del qual pugui clamar: "Abbà, Pare!" I un cor convertit a l'Evangeli de Jesús és un cor ple de misericòrdia, com el seu. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. Un cor convertit és un cor que es compadeix de la gent, de totes les seves necessitats, però especialment d'aquelles més profundes que demostren desorientació, falta de sentit, incomprensió. La lloança es fa amb el servei. No us oblideu de fer el bé i de compartir amb els altres el que teniu: ofrenes com aquestes, sí que són agradables a Déu. Sobren paraules; l'ofrena és fer el bé, servir, estimar. L'home que estima, que serveix, que fa el bé, és l'home que ha convertit els seu cor a l'Evangeli de Jesucrist i lloa aixi el seu nom amb llavis que no enganyen (els del cor) i ofereix perpètuament una acció de gràcies a Déu, per Jesucrist, a qui sigui donada la glòria pels segles dels segles, amén.

1 comentari:

  1. Déu ens ha ofert la salvació per mediació del seu Fill Jesucrist, en un nou cel i un nou mon, lloem a Déu amb el nostre pensament i les nostres accions, treballant per la justícia i pau entre els germans en el seu Regne: (2Pe 3,13-15a)

    ResponElimina