DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

El text de la vocació de Leví, de Mateu, és un dels textos amb més força de l'Evangeli. Segurament hi ajuda l'obra que Caravaggio feu d'aquest relat, o potser més ben dit, aquest famós capolavoro del gran pintor italià plasma perfectament tota la força d'aquest text. Jesús que diu: Vine amb mi; Leví que ho deixa tot i el segueix. Ell ho deixà tot, s'aixecà i se n'anà amb Jesús. És el paradigma de tota conversió, de tota crida de Jesús, de tota vocació al seguiment de Jesús. El quadre agafa el moment en què Crist crida Leví, mentre aquest seu amb els altres cobradors d'impostos atrafegat en els seus afers. Jesús el crida assenyalant-lo amb el dit; Leví respon amb una mirada de sorpresa i un dit que assenyala vers si mateix com dient: jo? segur? Així és la crida de Jesús: ell irromp al cor mateix de la vida, fent-nos sortir dels nostres quefers, fent-nos despertar del nostre ensopiment, fent-nos sortir del nostre pecat per cridar-nos i invitar-nos a seguir-lo: Vine amb mi. Ser cristià és seguir Jesús, ras i curt. Gràcies a aquesta crida, com Leví, prenem consciència de la nostra realitat, de la nostra petitesa i del nostre pecat: segur que sóc jo qui crides, Senyor? El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors. La lògica de l'Evangeli és sempre la mateixa: Jesús ve a guarir els pecadors, tots aquells pels qual la vida ja no té cap sentit. L'actitud dels fariseus i dels mestres de la Llei és la d'aquells que satisfets de si mateixos ja no necessiten cap mena de salvació: tenen la vida solucionada des de tots els punts de vista; es consideren justos i són incapaços de veure l'abisme existencial on es troben. Els pecadors, els publicans i els cobradors d'impostos de l'Evangeli, que viuen sempre amb la consciència de no ser res i de merèixer encara menys, són els qui el Senyor Jesús, de fet, crida. Per això, només és prenent consciència de la nostra realitat davant la crida que ens fa Jesús, com podem convertir-nos de veritat i transformar la nostra vida: només així podem deixar tot el bagatge que portàvem fins aleshores i que, pel seu pes, no permetia que esdevinguéssim lliures. Quan Leví ho deixà tot i se n'anà amb Jesús, convidà molta gent a casa seva. Festa que celebra i testimonia la transformació esdevinguda. És el moment de la irrupció de la llum i la claror de la que ens parla el llibre d'Isaïes: llavors, s'omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia. Que també avui puguem escoltar: Vine amb mi, de llavis de Jesús!