DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Aquest primer diumenge de Quaresma està dedicat a les temptacions de Jesús. Jesús és empès al desert per ser-hi temptat. L'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. És l'Esperit qui empeny Jesús al desert com és l'Esperit el protagonista de tota la vida de Jesús, des de la seva concepció, concebut per obra de l'Esperit Sant, i l'inici de la seva missió, ungit per l'Esperit al Jordà quan és batejat, fins a la seva mort, quan alena l'Esperit sobre els seus deixebles, i la seva resurrecció, el seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida, ens recorda la primera carta de Pere. L'Esperit és qui mou Jesús, qui el guia, i cada vagada que surt l'Esperit a l'Evangeli és perquè el que es narra es vital en la missió de Jesús. I avui, l'Esperit empeny Jesús al desert per ser-hi temptat. Les temptacions de Jesús són, per tant, un element central de la missió del Fill de Déu a la terra. Les temptacions testimonien fins a quin punt el Fill de Déu ha assumit la humanitat. Les temptacions de Jesús són la resposta divina a les temptacions d'Adam i Eva al paradís: la serp seduí Adam i Eva perquè mengessin del fruit prohibit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, i sucumbint i menjant-ne van fer entrar el mal en el món. Aquest mal més endavant conduí al diluvi, per regenerar la humanitat. Tant en un cas com en l'altre, Déu, però, feu una promesa de no deixar al mal l'última paraula, de no abandonar per sempre la humanitat que havia sortit de les seves mans.  Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra. Aquesta promesa de Déu es compleix plenament amb la missió del seu Fill, Jesucrist. Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. Per tal de restaurar, renovar i regenerar la humanitat no n'hi havia prou que Jesús vingués al món: calia que d'alguna manera Jesús refés totes les etapes de l'home dins la història de la salvació; calia deixar clar a l'home que un com ell, que es cansava quan caminava, que podria passar fam i set, que plorava i s'alegrava... que aquest per ser home i alhora Déu, el podia salvar, el podia conduir a Déu. Per això, l'Esperit envia Jesús al desert per ser-hi temptat: Jesús, per recórrer plenament el camí d'Adam i Eva, havia d'experimentar també la seducció de la temptació, la seducció del poder, de la força, de l'autosuficiència, d'esdevenir Déu! Jesús, superant la temptació, treu l'home de la situació on l'havia deixat la serp: ja no caldrà més que l'home es faci Déu perquè Déu s'ha fet home per fer dels homes fills de Déu. La lògica que hi havia al darrera de la temptació s'ha capgirat. L'home, ja pot no sucumbir a la temptació del poder, perquè el veritable poder és el servei; l'home pot evitar tancar-se en l'autosuficiència i l'autoreferencialitat, perquè la veritable vida de l'home és la Paraula de Déu; l'home, pot evitar d'intentar fer-se com Déu, perquè Déu s'ha fet home per nosaltres. La victòria de Crist sobre les temptacions, es converteix en victòria de l'home. Per això, ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Però com que a aquest Regne s'hi accedeixi lliurement, ens convé convertir-nos i creure en l'Evangeli: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Comentari Patrístic

Dels sermons d’Isaac de Stella, abat

(Sermó XXX: Sources Chrétiennes 207,180-185)

L’Esperit va conduir Jesús al desert. Nostre Senyor Jesucrist actua en tot obeint la crida o el manament d’un altre. No fa res per pròpia iniciativa. Talment, que és enviat al món, és conduït al desert i, cridat, ressuscita de la mort, tal com està escrit: Desvetlla’t glòria meva, desvetlleu-vos, arpa i lira meva.

Tanmateix, a la passió, s’hi encamina espontàniament i pel seu propi voler, tal com ho havia predit el profeta: S’ha ofert perquè ell mateix ho ha volgut. I també en aquesta ocasió s’ha fet obedient al Pare fins a la mort. Mestre i model d’obediència, no ha volgut fer ni sofrir res al marge d’aquesta obediència que és l’únic camí que porta a la vida veritable.

L’Esperit va conduir Jesús al desert o, com diu un altre evangelista: L’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu, són Fills de Déu. Ell però, que era el Fill per excel·lència, fou empès i conduït al desert d’una manera diferent i més escaient que els altres. Ple de l’Esperit Sant —diu—, se’n tornà del Jordà. Als altres, l’Esperit Sant els és concedit segons una certa mesura i és segons aquesta mesura que són guiats en totes les seves accions; aquell, però, en el qual habita corporalment la plenitud de la Divinitat, rep també plenament l’Esperit. Per això és empès a complir amb més força i més perfectament el manament del Pare.

Se’n tornà del Jordà i l’Esperit el va conduir pel desert. El qui ha davallat al món ara ve del Jordà. Ben aviat, però, deixarà aquest món i tornarà al Pare. Per això, el qui vulgui pujar que baixi primer al Jordà, perquè sense humilitat no hi pot haver exaltació: tothom qui s’humilia serà enaltit.

Aquí hi trobarà l’Esperit Sant, que descansa sobre els senzills i els humils, els qui s’afanyen a complir la paraula de Déu; l’Esperit que resisteix els superbs i dóna la gràcia als humils, que els fa menysprear el món i aquest temps que passa, i els omple de força per a vèncer el diable i defugir les multituds on les males companyies corrompen els bons costums, i els empeny a retirar-se al desert, en un lloc apartat, on puguin viure per a Déu tot sol, invocant-lo com els petits de l’oreneta i meditant, com una coloma, les seves paraules. Allà, Ell mateix els respondrà i els parlarà al cor, tal com diu el profeta: Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor.

Així, nostre Senyor Jesucrist, benèvol i humil de cor, després d’haver-se humiliat fins al punt de deixar-se batejar per aquell que li era inferior, ha merescut de ser enaltit a la dignitat que li pertocava, tal com ho testimonia la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Per la seva humilitat i obediència m’hi he complagut i ara l’enalteixo i el prefereixo a tots els altres; escolteu-lo, doncs, a partir d’ara.»