El fragment del llibre del Gènesi
d'avui ens situa davant l'aparició del mal en el món, és a dir, davant l'origen i l'existència del mal en un món que Déu ha creat i l'ha volgut bo. El relat, molt eloqüent en les imatges que utilitza, fa veure com el mal és una tergiversació de l'ordre amb què les coses, els éssers vius i els homes queden col·locats en l'obra de Déu. La serp, la més astuta dels animals, sap temptar l'home en el seu punt més dèbil: Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La pregunta, plena d'engany i de malícia, mostra com entra el mal en les nostres vides: amb mitges veritats, amb astúcia fina, deixant-nos desarmats: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits
de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni
els toquem, perquè moriríem. La resposta deixa l'home i la dona blanc del toc final de la serp; blanc del cop de gràcia que fa caure en la seducció que el mal engendra. No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els
ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal. Violar el manament de Déu, ens farà iguals a Déu, no només no morirem, sinó que els ulls se'ns obriran i coneixerem el bé i el mal. Aquesta és la temptació subjacent a tota obra dolenta; la seducció del mal segueix aquesta òptica: a mi no em passarà res (no moriré), al contrari esdevindré superior (igual als àngels). Aquesta seducció que produeix en nosaltres el que està prohibit, el que no s'ha de fer, és la força amb què el mal ens empeny pel camí incorrecte: La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava
gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i
en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls
obriren a tots dos els ulls. Però la seducció és enganyosa perquè quan se'ns obren els ulls, veuen que van nuus: experimentem la nostra nuesa, experimentem la fotesa que hi ha al darrera de tota seducció. S'obren els ulls i descobrim que s'ha trencat l'ordre del món, l'harmonia amb la resta de la creació; l'harmonia entre l'home i la dona (cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars); l'harmonia entre aquests i Déu (s'amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè no els veiés el Senyor-Déu). El mal ha entrat en el món pel mal ús que l'home ha fet de la seva llibertat volent esdevenir igual a Déu, coneixedor del bé i del mal. La llàstima és que a aquest destí estàvem destinats, però no a través de les nostres forces. Calia haver esperat el do que Déu ens hauria ofert. Déu, però, romandrà fidel a la seva voluntat i enviarà el seu Fill al món perquè obri les orelles sordes dels nostres cors per poder escoltar la seva paraula i deslligui la boca del nostre cor per poder cantar les lloances a Déu, per poder així, un cop sanats i lliurement, esdevenir fills de Déu en el seu Fill.
Amb un pensament personal, crec veure en el relat del jardí de l’Edèn, creat dins de tota la creació, com un relat que no procedeix considerar-lo com un jardí físic, pel meu veure, el considero un relat que correspon a la pròpia creació de l’home per Déu. Déu crea l’home i el donà la vida, en el seu interior hi ha l’arbre de la vida i a la vegada Déu dona a l’ésser el do de transmetre la vida, l’home va ser creat per Déu lliure, en ell es troba el discerniment entre el bé i el mal, en ell es troba l’arbre del bé i del mal, però l’home va ser creat dins de la creació de forma diferent com un jardí que cal cuidar, en ell es troba tot allò que pot ser imatge de Déu, per això hi ha una gran diferència respecte a la creació. L’home agraciat en la imatge de Déu, va escollir el camí dels àngels caiguts, ser com a Déu. L’home no va ser creat amb el mal, el mal no era pressent en la creació de l’home, no hi ha una representació humana del mal, el mal és incorpori en la perfecta creació de Déu, l’home, el mal “esperit”, serà representat incorporar en un ser de la creació “la serp”, criatura no existent en el jardí de l’Edèn, no pertany a aquesta creació dins de la creació de Déu. El fet d’haver escollit l’home la incorporació en si mateix de l’esperit del mal. El fet d’haver escollit l’home utilitzar la seva llibertat erròniament, va fer que perdés la seva dignitat divina, va perdre la seva innocència, el jardí de l’Edèn.
ResponElimina