LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Trobareu les lectures a:
http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Simeó i Anna representen la petita resta d'Israel que ha cregut en les promeses de Déu, ha romàs fidel, ha esperat en aquestes promeses i han vist com Déu afavoria el seu poble donant acompliment a les mateixes. Simeó era un home just i pietós que esperava l'hora en què Israel seria consolat; Anna era una dona d'edat molt avançada que no es movia mai del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ambdós personatges afavorits pel Senyor, conduïts per l'Esperit veieren aquell per qui Déu complia totes les promeses fetes a Israel des d'Abraham i Moisès fins als profetes i els reis: en Jesucrist, l'infant que era presentat al temple per complir el que prescrivia la Llei, Déu presentava al seu poble el seu Senyor i Salvador, la seva llum i la llum que s'havia de revelar a les nacions. Tot l'Antic Testament es reuneix en aquest moment: la promesa feta a Abraham d'una descendència tan elevada com estrelles hi ha en el cel; el compliment de la Llei que Déu donà a Moisés, la promesa que el Messies seria un descendent de David, l'anunci per part dels profetes que el salvador seria llum de totes les nacions i, alhora, servent sofrent i pedra d'ensopec. Jesús recull en la seva persona tot aquest patrimoni religiós i esdevé des d'aleshores el nou accés vers Déu, la nova porta d'entrada vers la comunió amb Déu, el portador de la nova aliança. A partir d'ara, Israel es debatrà entre reconèixer Jesús com a compliment de l'antiga aliança -acceptar-lo com a l'ungit de Déu que porta la salvació- o tractar-lo de farsant i mentider -malgrat el testimoni de les seves obres i la seva passió-. Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d'altres s'alcin; serà una senyera combatuda. Fins a la seva mort en creu, fins a la donació extrema de la seva vida, Jesucrist experimentarà allò que tan bellament descriu Joan: la Paraula ha vingut al món i els seus no l'han acollida. El rebuig serà la tònica de tota la seva vida pública, amb l'excepció d'una quants deixebles, que, però, fins després de la seva resurrecció i amb la recepció de l'Esperit Sant,  no acabaran mai de decidir-se entre seguir Jesús i negar-lo. Aquest elecció no ha quedat circumscrita només als homes i dones contemporanis de Jesús que el van conèixer. És una decisió que ateny tots els homes i dones de tots els temps i totes les regions: és senyera combatuda per a tots. A les nostres mans està decantar-nos cap a un costat o cap a l'altre. En qualsevol cas, estiguem-ne segurs: depenent de cap a quin costat ens decantem, la nostra vida tindrà un color o un altre.