DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

La lectura del profeta Isaïes que avui l'Església ha escollit per proposar a la nostra escolta i a la nostra meditació ens ofereix la perspectiva justa amb què hem de viure la nostra vida cristiana, dins d'un món que canvia constantment i constantment també ens fa paleses dramàticament les seves necessitats. Crearé un cel nou i una terra nova. El Senyor ha promès la creació d'un cel nou i d'una terra nova, d'una realitat que transformarà completament la realitat que coneixem, el cel nou i la terra nova sota o sobre la qual vivim, ens movem i som. Sense aquesta promesa de Déu, com podríem trobar la força per continuar vivint sota el nostre cel blau i sobre la nostra terra rogenca? És ben veritat que hi trobem moments de joia i alegria en aquest món, però són més els moments de dolor i de patiment, l'absurd i la injustícia abunda més que el sentit i la justícia, la pau és un bé escàs davant dels nostres cors tumultuosos i turbulents. Un món amb tants contrastos, com pot ser definitiu? Com es poden trobar les forces necessàries per sembrar la pau quan hi ha guerra, per frenar les injustícies amb la justícia, per oferir sentit quan l'absurd sembla imperar en el fons dels cors dels homes? No em sembla possible si només tenim el cor ancorat en aquest cel i en aquesta terra que coneixem. La nostra àncora ha d'estar ferma en un altre lloc des d'on rebre les forces per poder aportar el nostre petit granet d'arena per fer present el Regne de Déu que ja és enmig nostre. I aquest on ancorar ferma la nostra esperança és el cel nou i la terra nova promeses per Déu. En efecte, el cel nou i la terra nova seran aquella realitat on ningú no es recordarà del passat, no tornarà a pensar-hi mai més, on tothom s'alegrarà de veure la nova creació i en faran festa per sempre, perquè la meva creació transformarà Jerusalem en alegria, i tot el meu poble, en festa. El cel nou i la terra nova lluny de ser una realitat on inhibir-se dels problemes del nostre món, són aquella realitat creguda i esperada des d'on treure tota la força necessària per renovar la realitat del nostre: són l'àmbit de la festa i de la joia, de l'alegria profunda del cor, des d'on és possible introduir vida nova capaç de regenerar el nostre món i fer-hi cada dia una mica més present la justícia, la pau i l'amor amb què consisteix el Regne de Déu, un Regne que té les seves primeres manifestacions amb les guaricions de què ens parla l'Evangeli, car en el cel nou i la terra nova no s'hi sentiran mai més ni plors ni crits de dol. No hi haurà cap infant que visqui només uns dies, ni cap adult que no arribi a una edat avançada; els més joves moriran a cent anys.