Trobareu les lectures a:
Comentari
La litúrgia d'avui presenta en la lectura del profeta Ezequiel una altra bella imatge de la fecunditat de la presència de Déu en la història del seu poble, una bella imatge de la fecunditat del Regne de Déu, present entre nosaltres. El profeta, que és conduït per l'àngel de Déu en una visió, veu néixer de sota el llindar del santuari que mira a l'orient una petita font d'aigua pura i cristal·lina, com diria el poeta. La font es va escolant i es va convertint en un rierol, primer, i de rierol passa a ser un torrent i d'un torrent arriba a ser una gran riu. Encara n'amidà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja m'hauria cobert: era un riu que no vaig poder travessar. Aquesta deu que havia nascut del Temple i que ara havia arribat a ser un gran riu, porta una aigua que fecunda tot allò que troba al llarg del seu curs. Ell em digué: «Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda. És una aigua viva que porta vida, fins al punt que en desembocar a la Mar Morta -aquella mar que tot i ser aigua, símbol de vida, és estèril per tota la sal que conté i que la fa infecunda- s'endinsa entre les aigües saldes i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota mena
d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant,
perquè, on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi
l'aigua del riu, tot viurà. L'aigua que neix del santuari és una aigua portadora de vida i regeneradora. Així mateix és la presència fecunda i fecundant de Déu enmig del seu poble, en la nostra història, entre nosaltres. L'aigua que surt del santuari és com la vida que surt de Déu i que fa reviure tot aquell que s'hi acosta i l'accepta en el fons del seu cor. És com aquella altra aigua de la que ens parla avui l'Evangeli, l'aigua de la piscina que quan es removia guaria el primer que hi entrava. Tota aquesta aigua i totes aquests imatges no són sinó símbols de com Déu actua i regenera les nostres vides a través de les aigües del baptisme. En efecte, en entrar en contacte amb les aigües baptismals, l'home és regenerat profundament per la força de l'Esperit que dota aquell home d'un cor nou on hi habiten en Pare i el Fill i el mateix Esperit que ens renova. La presència trinitària dins nostre és aquella font de vida que tot ho fecunda i vivifica: és la vida mateixa la que s'instal·la dins els nostres cors per fer-nos viure la vida nova, la que Crist ens ha portat. I que la vida que Crist ens porta regenera i renova ho sabem entre altres coses pel testimoni d'aquell paralític que no podia baixar a la piscina per ser-hi guarit però que per la pardala de Jesús que li digué: "Aixeca't, carrega't la llitera i camina", es posà bo, es carregà la llitera i caminà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada