DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle B

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

La lectura litúrgica de la paraula de Déu, la seva proclamació dins l'assemblea reunida, però també la lectura privada que hom pot fer a casa seva, en una capella o al mig del bosc, sempre és un moment d'encontre, de trobada amb el qui és la Paraula, fet home per nosaltres. Avui, Joan, potser perquè presenta aquest Evangeli com una resposta de Jesús a Felip i Andreu quan aquests li adreçaren la petició d'alguns grecs que volien veure Jesús, -En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús»-, potser per això, Joan avui propicia aquest encontre amb el Crist, quan hom llegeix aquest fragment del seu Evangeli. I, malgrat el dramatisme del moment -ha arribat l'hora de Jesús, l'hora de donar la seva vida, l'hora de morir: En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut-, malgrat el dramatisme i la torbació de Jesús, aquest Evangeli desprèn l'olor d'una serenor extraordinària, deixa impregnat de l'aroma d'una calma plena de grandesa. Per a Jesús, ha arribat l'hora de morir i ell veu en aquest fet tràgic l'hora de la seva glorificació i de la glorificació del nom del seu Pare: Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Pare, glorifiqueu el vostre nom. Sorprèn aquesta manera de presentar les coses. Però és que Jesús viu la seva passió i la seva condemna a mort, com una donació, com un oferiment, com una ofrena. Jesús viu la seva mort, com un moment certament real i dramàtic, de trencament amb la vida, però alhora com un moment fecundant, com un moment de glorificació: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit.  Com el gra de blat que en morir genera vida nova, així mateix entén Jesús l'arribada de la seva hora i així mateix vol que l'entenguem els seus deixebles, avui exemplificats en aquests grecs que volien veure Jesús, i que visquem la nostra vida amb la mateixa perspectiva sota la que ell va viure: Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. Perspectiva de seguiment, de donació, de servei. Igual com les paraules  del Pare anunciant que ja havia glorificat el seu nom -una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré»- foren dites per a nosaltres -No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres, diu Jesús-, així mateix, la serenor i la magnanimitat que es desprenen d'aquestes Evangeli de Jesús són per a nosaltres que l'escoltem, per tal que ens n'impregnen fins al moll de l'ós i les desprenguem en el nostre seguiment del Mestre, donant a vida al servei dels germans. En això hauria de consistir l'experiència que fem de l'encontre amb Jesús quan escoltem la seva paraula: hauríem de sortir de la lectura serenament radiants, certs que també avui, en aquest encontre, el Pare ha glorificat el seu nom.

 

Comentari Patrístic

Del tractat sobre l’encarnació del Verb, de sant Atanasi, bisbe

(Leccionari d'En Calcat)

Si algun de nosaltres es pregunta —no per esperit de disputa sinó per desig d’instruir-se— perquè el Crist no sofrí altra mort que la de la creu, que sàpiga que no ens ha estat més útil cap altre gènere de mort, i és precisament per això que el Senyor el va patir per nosaltres. Si venia a prendre la maledicció que pesava damunt nostre, ¿com hauria pogut esdevenir maledicció sense patir la mort dels maleïts? En efecte, aquesta és la mort de creu; perquè està escrit: Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul. Després, si la mort del Senyor és una redempció per a tothom i aquesta mort derroca el mur de separació i crida els pagans, ¿com ens hauria cridat si no hagués estat crucificat? Només a la creu hom mor amb les mans esteses; també calia que el Senyor patís aquesta mort i estengués les mans: amb l’una atrauria el poble antic i amb l’altra el dels pagans, i els reuniria tots dos formant-ne un de sol en ell. Ho digué personalment, tot deixant entendre per quina mort rescataria els homes: Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.  

El Senyor vingué per abatre el diable i obrir-nos el camí que fa pujar al cel, com diu l’Apòstol, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat, i això calia que s’esdevin­gués per la seva mort. Però, ¿per quina altra mort que aquella que s’acom­pleix entre el cel i la terra, vull dir la creu? Només el qui mor a la creu mor tocant el cel. És doncs, amb raó, que el Senyor ha patit aquesta mort. D’aquesta manera, elevat de terra, ha purificat el món de totes les maquinacions del diable i dels dimonis: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp, —deia, i ha tornat a obrir-nos el camí que puja cap al cel tot dient: Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes. Perquè el Verb no tenia necessitat que algú li obrís les portes, ja que és el Senyor de tots; cap criatura no estava tancada pel seu creador; però nosaltres sí que en teníem necessitat i se’ns ha emportat al cel amb el seu propi cos. Per tots l’ha ofert a la mort i per mitjà d’ell ens ha fressat el camí que porta al cel.