DILLUNS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Malauradament la lapidació de les dones sorpreses en adulteri no és un fet històric superat i oblidat sinó que en tants punts de la nostra estimada terra és ben present i tristament actual. La llei antiga preveia aquest tipus de càstig injust i, sovint, com en el cas de la història de Susanna servia de pretext per abusar de les dones. La dona es trobava (i es troba encara en tants llocs on vigeix aquests tipus de legislacions antigues) en una situació d'extrema feblesa subjecte a injustícies de tota mena i indefensa davant les acusacions dels homes. Susanna i la dona de l'Evangeli es van trobar així, indefenses, davant d'un tribunal que havia d'impartir justícia, l'una, i, l'altra, davant del Senyor de tota justícia. Susanna, certa de la poca fiabilitat del tribunal humà, havia posat tota la seva confiança en el Déu just que salva el feble de la seva dissort: Déu etern, vós que coneixeu el que és secret i ho veieu tot abans que existeixi sabeu prou que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi. El Senyor escoltà el clam de la dona desvetllant l'esperit profètic del jove Daniel que enmig del tribunal s'aixecà per protestar contra la condemna a mort de Susanna sense haver-se demostrat la seva culpabilitat. Sóc innocent de la sang d'aquesta dona. Déu feu servir la veu d'un jove, d'un dels petits de la comunitat, per tal de confondre els savis injustos  de la comunitat. Déu s'inclinà pels cors senzilles i humils, per fer resplendir la seva justícia i la seva misericòrdia. Semblantment passà amb la dona de l'Evangeli que presentaren a Jesús al Temple quan aquest hi ensenyava: Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: "Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri". Els qui havien d'aprendre la misericòrdia de Déu estudiant i meditant la Llei que Moisès els havia donat, són els qui, en canvi, no només utilitzen la Llei per cometre tota mena d'injustícies, sinó que sobretot miren de posar a prova aquell mateix qui porta a compliment la Llei i els Profetes, per acusar-lo per blasfem. "Mestre, Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?" Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo.  Però el qui llegeix fins i tot els cors dels homes i és capaç de destriar quin són els seus pensaments més íntims, sabia molt bé com desempallegar-se d'aquell parany. Apel·là a les consciències de cadascú, dient-los: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Davant d'aquesta pregunta, tan directa i tan clara, que ens fa prendre consciència dels propis pecats, no hi ha ningú que gosi comença a tirar cap pedra. Ells, quan van sentir això, s'anaren retirant l'un darrera l'altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. El pecat, tot i que per via negativa, també ens agermana: la nostra situació personal ens fa comprendre que no som tan diferents els uns dels altres i que si la Llei condemna aquella situació determinada, tampoc nosaltres hi estem tan allunyats com per convertir-nos en botxins dels altres. «On són? Ningú no t'ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Jesús no ha vingut a condemnar el món sinó a salvar-lo: de quin costat som nosaltres, dels qui lapiden els pecadors o dels qui, sentint-se igualment pecadors, ens posem a caminar conjuntament per poder ser alliberats per aquell que ha donat la vida per salvar-nos?