Comentari
En totes les circumstàncies, el cor del missatge cristià es manté ferm i clar des dels inicis: Sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home, el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d'entre els morts. Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l'edifici". La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. Jesús de Natzaret fou mort a la creu, Déu l'ha ressuscitat i l'ha constituït únic salvador de tots els homes i la prova d'aquesta unicitat és que aquell invàlid que Pere i Joan han curat ho han fet en el nom de Jesús. Jesús salva sembrant vida nova entre els seus deixebles; una vida nova que és la seva mateixa vida que ha donat per nosaltres i que la dóna perquè en visquem. Una vida que ofereix horitzons nous, sentit nou, sentit de plenitud, de completesa. El deixebles es trobaven plegats. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Ni la reunió dels deixebles, sense Jesús, és capaç de donar fruit. La pesa no és exitosa i malgrat que es trobin plegats el desànim s'apodera d'ells. La resposta a la pregunta de Jesús, quan encara no és reconegut, Nois, no teniu res per a menjar? [Li contestaren: «No»], constata aquest desànim infructuós, aquesta mancança de sentit, de nord, de rumb. Quants homes i dones avui es troben en aquesta situació: desconeixedors de Jesús, sense haver-ne fet cap experiència, troben la vida sense cap mena de gust, sens cap mena de sabor. Però Jesús es fa present, de manera irrecognoscible certament, però present: es presentà enmig d'aquell grup d'homes desesperats i n'hi ha prou amb la seva paraula per capgirar la situació, aquella mateixa paraula amb què havia obert els ulls al cec de naixement o havia fet caminar el paralític durant la seva vida. Ara és aquesta paraula la que adreça als deixebles per ordenar-los: Tireu la xarxa a la dreta de la barca, i pescareu. Aquesta paraula salvadora, susceptible d'ésser reconeguda com a redemptora, ara és obeïda pels deixebles i, com a conseqüència, genera fruits. Ho feren així, i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Però aquesta paraula, que va adreçada a tothom, és alhora capaç de revelar qui la diu, de ser portadora de la identitat de qui l'expressa. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. (...) Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. I qui reconeix Jesús per allò que és, no es queda amb les mans creuades, sinó que es disposa a viure en el seu cor, el Regne de les benaurances i a comunicar-les als seus germans. Qui escolta Jesús, la seva veu, i el confessa com al seu Senyor i Salvador, s'omple de la seva pau i de la joia que neix i brolla del fons del seu cor, aquella pau i aquella joia que conduiren Pere i Joan a guarir aquell paralític; aquella pau i aquella joia del cor que ens han de fer comunicar als nostres germans que Jesús ha ressuscitat per nosaltres per ser el nostre salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada