Aquests dies aquest programa no funciona massa bé i no me deixa carregar els comentaris. Esepro que avui ho permeti.
Trobareu les lectures a:
Comentari
Els textos dels trobaments dels deixebles amb Jesús ressuscitat que anem llegint al llarg d'aquesta setmana de Pasqua, d'aquesta octava que representa un sol dia, el dia de la resurrecció de Jesús, aquests textos -deia- són sempre sorprenents. Jesús s'apareix als deixebles, que solen trobar-se normalment molt desanimats, gens predisposats a creure en resurreccions i totalment desmemoriats de les paraules de Jesús, en en situacions ben ordinàries: mentre caminen, mentre pesquen, al sepulcre... El desànim, la poca predisposició a creure i l'oblit de Jesús, són per a nosaltres tant importants com les aparicions mateixes del Ressuscitat. Per què? Perquè, si la resurrecció fos una mera fantasia, una invenció com diuen alguns, els evangelistes no s'haurien pres la molèstia de narrar l'estat dels deixebles, tan poc propens a acceptar-la. Dit d'una altra manera: si la resurrecció de Jesús fos fruit de la imaginació dels deixebles, posats a imaginar, els narradors de l'Evangeli s'haurien inventat també aquests relats i, posats a inventar, de ben segur que haurien inventat uns deixebles molt espiritualitzats, propensos a creue tota intervenció sobrenatural i extraordinària, com passa en algunes narracions dels evangelis apòcrifs i entre alguns fundadors de sectes pseudo-cristianes, especialment d'Amèrica del Nord. En canvi, no és així en els Evangelis canònics. Els deixebles continuen tan rudes i simples com sempre, homes i dones de peus a terra que no es deixen enganyar ni convèncer fàcilment. El fragment de Lluc que llegim avui no s'escapa d'aquesta lògica. En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Amb molt poca facilitat, creuen: tot i estar parlant de com havien reconegut Jesús quan els havia parlat el pa, quan es troben amb ell creuen veure un fantasma. Incrèduls? Reticents? Sort en tenim: és una manera indirecta d'assegurar-nos que la resurrecció de Jesús fou real. Si el més reticents acaben creient, també -pel seu testimoni i per la predicació de la seva paraula- podem acabar creient nosaltres. Aquesta és, precisament, la intenció dels evangelistes: anunciar-nos que Jesús, el Fill de Déu, que va ser mort, realment ha ressuscitat i ens invita a creure en ell. El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. I per fer-ho, ens ofereix el testimoni dels deixebles, homes durs d'orella, que, però, acaben creient en Jesús i donant la seva vida per ell a imitació del Mestre. Israelites, per què ens mireu així tan estranyats? Us penseu que és pel nostre propi poder o per la nostra santedat que hem fet caminar aquest home? (...) Per la fe en el seu nom, Jesús ha restablert aquest home que teniu al davant i que tots coneixeu; sí, aquesta fe l'ha curat, tal com vosaltres podeu comprovar. La fe en Jesús a més de fer meravelles, sobretot és font de joia i alegria, perquè és font d'alliberament i de llibertat plena: de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho. És en aquestes circumstàncies que el testimoni de les Escriptures esdevé cabdal: el procés de Jesús havia estat anunciat. Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Déu és fidel a la seva paraula: ho fou, ho ha estat i, per tant, ho serà. Refiats d'aquests testimons (escriptura i experiència de Jesús ressuscitat) i els deixebles es converteixen en apòstols de Jesús i del seu Evangeli. Pere aleshores es dirigí al poble amb aquestes paraules. Per això la nostra fe és apostòlica, com diem al Credo. Vivim, però, aquesta fe que professem, apostòlicament? Portem l'anunci del Regne de Déu, fet present en Crist ressuscitat, als nostres germans i contemporanis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada