En aquests dies darrers, la salut i les obligacions
no m'han permès de realitzar aquests comentaris.
Demano disculpes als qui sovintegen aquest bloc per aquest
inconvenient. Estic ben segur que la intensitat litúrgica d'aquests dies haurà suplert per escreix aquesta aportació a la comprensió de la Paraula de Déu.
Trobareu les lectures a:
Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit. Jesús ha mort. Ho havia dit, ho havien anunciat els profetes: fou segat d'entre els qui viuen, en pena de la infidelitat del meu poble; ell mateix havia pujat a Jerusalem perquè havia arribat la seva hora. Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura digué: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit. Tot s'havia complert i Jesús havia mort. Tot i així, malgrat les profecies i les mateixes paraules de Jesús, potser havia quedat en el cor dels deixebles un bri d'esperança que al final Jesús no moriria, que no el condemnarien a mort, que no executarien la condemna. L'última esperança: el somni de la dona de Pilat. Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge: Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell. L'última esperança de salvar Jesús, aquell just, provinent de la dona d'un romà, d'un pagà, que quedà també estroncada per la por d'aquest romà i la pressió lamentable d'un poble que preferia un bandoler a un just i que, finalment, es vengué al seu opressor: Si deixeu lliure aquest home és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar». Quan Pilat sentí aquestes paraules féu sortir a fora Jesús, l'assegué en una estrada al lloc conegut amb el nom d'Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus: «Aquí teniu el vostre rei». Ells cridaren: «Fora, fora, crucifiqueu-lo». Pilat els diu: «Jo haig de crucificar el vostre rei?» Els grans sacerdots respongueren: «No tenim cap rei fora del Cèsar». Llavors Pilat els l'entregà per a crucificar-lo. Cap esperança. Jesús va morir. I amb la mort de Jesús, moria també tota la seva vida, el seu missatge, les seves paraules, les seves accions i les seves omissions, els miracles i els signes, el testimoni i les benaurances... tot es marcia amb la mort del seu autor, tot perdia el seu sentit, tot quedava mort. On quedava l'esperança dels oprimits, dels afamats, dels empresonats, dels cecs i dels coixos, dels forasters, de les viudes i del orfes... en qui podien esperar, ara que Jesús havia mort? No era d'ell de qui es deia en el salm: fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els qui ensopeguen, el Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes? O és que potser se li havia d'aplicar a Jesús la primera part d'aquest mateix salm: No confieu en els poderosos, homes incapaços de salvar. Quan expiren, tornen a la terra i aquell dia es desfan els seus plans? on era ara l'evangeli i la proximitat del Regne que tant havia predicat? Plans desfets per la mort? Jesús havia mort i, amb ell , l'esperança dels pobres. I és que amb Jesús havia mort Déu. I aquesta mort de Déu és una mort rea: no com la dels qui no creuen en ell i anuncien al món la seva mort. Si no hi creuen (perquè no existeix) com pot morir, com prediquen? La mort de Déu dels ateus és una mort psicològica: de les concepcions de Déu, de la moral, de la religió... no és una vertadera mort. La mort de Déu només la pot predicar plenament el cristià: amb tot el sentit de la paraula, aquesta és una expressió que només pot sortir de qui confessa que Jesucrist ha mort a la creu (per nosaltres). Precisament només el cristianisme pot dir en propietat que Déu ha mort. I si Déu ha mort, no hi ha cap lloc per l'esperança, cap horitzó pel sentit, cap àmbit per la vida. La destrucció és molt més profunda que la que pugui arribar a imaginar cap descregut que anuncii la mort de Déu, perquè aquí Déu realment mor. En què hem d'esperar? Jesús mor, Déu mor. L'absurd i la mort s'han apoderat definitivament del sentit i de la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada