http://lecturesdelamissa.blogspot.com/
Comentari
Qui tingui orelles per a sentir-hi, que ho senti. L'Evangeli d'avui torna a ser una invitació a sortir de nosaltres mateixos per estar atents, per escoltar, per fer servir les pròpies orelles. Déu invita sempre, no força mai. I què és el que hem de sentir? que hem de ser llum. Llum que il·lumini des d'un lloc ben alt per tenir un abast ben gran. Quina llum poden donar les làmpades amagades sota un llit? A vegades, la nostra vida és com una làmpada sota un llit: no fem gen de llum. Quan? Quan, per exemple, judiquem els altres. Quan jutgem ens fem superiors als altres i amb el nostre judici no fem sinó mal. Qui ens ha posat per damunt dels altres? Qui ens ha fet jutges dels altres? El judici, la crítica, la murmuració, la difamació, l'insult... heus ací exemples de llums sota el llit. Quan, moguts pel nostre orgull, ens creiem superiors als altres, resulta que no ens adonem que ens col·loquem per sota, com làmpades sota el llit. Perquè, si mesurem així els altres -judicant-los- resulta que ens fem la mesura amb que serem nosaltres mateixos judicats: una mesura ben baixa, ben pobre, ben mesquina! Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet. I aquestes són paraules ben clares que no necessiten comentari. Com esdevindrem llum que il·lumini des d'un lloc ben alt? Ens ho diu avui la carta als cristians hebreus: Estiguem atents els uns als altres per animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. Enlloc de jutjar, servir. Estar atent a l'altre, animar-se a estimar-se i a fer el bé: heus ací la conversió que ens demana el Senyor. Deixar de ser jutges (i moltes vegades també botxins) per poder esdevenir germà. L'atenció a l'altre és l'actitud misericordiosa, l'actitud del qui es fa un cor amb el cor de l'altre i sap acostar-se a les necessitats i als patiments de l'altre sense prepotència, des de la pròpia fragilitat i necessitat, per mirar de fer-se pròxim, fer-se proper, i compartir el camí de la vida fraternalment. Si aquesta és la nostra mesura, també serà la mesura que ens farà Déu. I per això, si aquesta és la nostra mesura, la que ens fa tenir misericòrdia, Déu ens en donarà encara més: encara hi afegirà. I la misericòrdia de Déu no s'acaba mai! Per això és bo no deixar d'assistir a les nostres reunions -com ens recorda la carta als cristians hebreus- per poder escoltar la Paraula de Déu, que ens invita a convertir-nos, per poder alimentar-nos del pa de vida, que ens omple de la misericòrdia divina, i per encoratjar-nos els uns als altres en aquest servei fratern d'animar-nos a desviure'ns els uns pels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada