DIJOUS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

Ahir, no em va ser possible realitzar un nou comentari per motius personals. Demano disculpes als qui sovintegen aquest bloc per aquest inconvenient. 

 

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

L'exemple que fa servir Jesús a l'Evangeli d'aquest dijous és prou eloqüent: Si a algun de vosaltres el fill li demana pa, qui hi haurà que li doni una pedra? En efecte, no hi ha cap pare que sigui digne d'aquest nom que quan el seu fill li demana un peix li doni, en canvi, una serp. Amb això no només ens vol dir que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. Això també forma part del missatge que ofereix l'Evangeli d'avui. El Pare donarà coses bones als qui el hi demanen i, per tant, cal demanar, com feu la reina Ester que davant del perill que amenaçava el seu poble acudí al Senyor i s'adreçà al seu Déu amb una de les pregàries més belles, intenses i esperançades que es troben a l'Escriptura; una pregària que parla de soledat, de feblesa, d'indefensió, de fragilitat i alhora de confiança, d'alliberament, de fortalesa, de dolor i de festa. Ara, doncs, ajudeu-me, que estic sola, i no tinc ningú fora de vós, Senyor, Déu meu...  Senyor, canvieu el nostre dol en una gran festa, calmeu el nostre dolor i salveu-nos. Però aquest no és l'únic missatge de l'Evangeli d'avui: El Pare donarà coses bones als qui el hi demanen. Més important que saber que rebrem coses bones de Déu, és saber que Jesús compara la nostra relació amb Déu i la de Déu amb nosaltres, amb la relació que tenen un pare i un fill: Déu és el nostre Pare i nosaltres som els seus fills! Aquesta és l'essència del que el Senyor Jesús ens vol dir avui en l' Evangeli de la missa d'avui. Enteneu-ho bé -diria Jesús- en la relació amb Déu, demaneu que Déu us donarà, cerqueu Déu que el trobareu, truqueu que Déu us obrirà, perquè Déu és el vostre Pare i un Pare sempre dóna, obre i es deixa trobar; perquè un Pare sempre és a prop del seu fill fent-li costat. No és tant important que quan demanem Déu ofereixi coses bones, sinó, sobretot, que entenguem que la nostra relació amb Déu, en Jesucrist, ha canviat completament: gràcies al do de la vida de Jesús per nosaltres, hem estat fets fills de Déu i, per això, Déu és també el nostre Pare. I la joia del pare no és simplement poder donar coses bones als fills, sinó poder estar amb els fills. Aquest és el desig de Déu: poder habitar en els nostres cors i que aquests el reconeguin com a allò que és, com el nostre Pare.