divendres, 27 de febrer del 2015

DIVENDRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

La pregària del Parenostre és un d'aquells elements de la vida cristiana que ens configuren com a cristians, que, ben resada, modelen la nostra identitat de creients. Ahir ho veiem parlant de la paternitat de Déu; avui, això se'ns mostra a través del perdó. No podem dir: perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors i quedar-nos tant amples. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. El perdó dels germans que ens ofenen, l'amor als enemics, són la veritable ofrena plaent a Déu: ben lluny de qualsevol altre sacrifici! Perquè el perdó als qui ens han fet mal, l'amor pels qui ens odien, ha de sortir del fons del cor, ha de néixer d'un cor completament convertit a l'Evangeli de Jesucrist, i això només és possible si aquest cor s'ha transformat, si aquest cor ha fet el propi autosacrifici per allunyar de si mateix tot orgull, tota arrogància, tot egoisme, si s'ha deixat modelar per l'acció santificadora de l'Esperit Sant. Per això, aquesta transformació del cor, que és capaç de perdonar, seguint l'exemple de Crist a la creu, és el sacrifici que més plau a Déu, al que més recorda al del seu Fill estimat. Per això, avui, Jesús ens demana de ser més justos que els escribes i els fariseus: Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. No és que els mestres de la Llei i els fariseus no fossin justos. Ho eren perquè complien tots les preceptes de la Llei i totes les prescripcions que la seva religió els imposava. Complidors sí; justos de compliment, també; però els mancava la justícia del plus, la justícia de la generositat, la justícia que surt d'un cor transformat i renovat per l'Esperit i que fa de la presència de l'Esperit en el fons del propi cor, la nova perspectiva des d'on complir la Llei de Déu. Des d'aquesta nova perspectiva, la justícia no significa compliment literal dels preceptes de la Llei, sinó docilitat a la veu de l'Esperit que ens configura a imatge de Jesucrist. I si algú pensa que aquesta perspectiva és menys exigent perquè és més "espiritual" que recordi què diu avui el Senyor en el seu Evangeli:  Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti acabarà al foc de l'infern. Ja sabeu que els antics... Jesús ofereix el sentit ple de la Llei antiga: aquesta mira a l'actitud profunda del cor. Insultar, menysprear, enfadar-se és matar el germà. Com es pot dir: "Parenostre", si hem insultat, menyspreat o ens hem enfadat amb el nostre germà? Ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada