DILLUNS DE LA SETMANA I DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Començar la Quaresma amb aquest Evangeli té un sentit molt clar: se'ns posa davant dels ulls allò que en definitiva és essencial per a Déu. La nostra vida acabarà amb un judici davant del Senyor Jesús. Aquest judici tindrà un criteri molt senzill per destriar entre els qui aniran a la dreta o a l'esquerra, entre els qui seran benaurats i els qui no: tot allò que fem o deixem de fer a cadascun dels nostres germans, ho fem o ho deixem de fer al mateix Crist. Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi. Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi. Els preceptes de la llei de què ens parla el llibre del Levític -no mentir, no defraudar, no jurar en fals, no oprimir ni robar, no ser imparcial amb els pobres, no tenir malícia dins el cor...-, la invitació a ser sants, la invitació a estimar els altres com a si mateix, tot això queda concretat en darrer terme en la persona de Jesucrist. Crist és el criteri del compliment de la Llei. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt, em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure'm. Tot això es fa, o es deixa de fer, fent-ho o deixant-ho de fer als germans. I aquest és el criteri final segons el qual la nostra vida serà jutjada. Simple, senzill... difícil de complir? Tot el que sembla impossible als homes no ho és per a Déu. Hem esta creats per Déu i regenerats pel baptisme de forma que l'Esperit Sant reposa en els nostres cors i crida des del fons del cor: "Pare". Si l'Esperit, ens fa cridar: "Pare", alhora ens fa veure que tots els homes són germans nostres. Les dificultats que podem veure davant del proïsme per entrar-hi en relació, per oblidar les ofenses, per perdonar-nos els atacs, per donar-los de menjar i de veure, per acollir-los a casa nostra, per visitar-los a les presons; totes aquestes dificultats cauen davant la realitat profunda de la fraternitat universal. En Jesucrist, tots som germans i ens hem de tractar com a tals. Reconèixer aquesta realitat profunda és la manera concretíssima de viure la fe, de refer un any més aquest camí quaresmal cap a la Pasqua, de viure ja la vida eterna i benaurada. Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi.