DIMARTS DE LA SETMANA VI DURANT L'ANY / I

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Els primers deixebles de Jesús, aquells de qui parla l'Evangeli, eren homes força despistats si hem de jutjar per les paraules que ens fa arribar Marc. En aquell temps, els deixebles no havien pensat a proveir-se de pans i en portaven només un en la barca. Hom podria pensar que estaven obnubilats escoltant les paraules de Jesús i que s'oblidaven del més indispensable d'aquesta terra: el pa. No sembla, però, que les coses siguin d'aquesta manera. L'Evangeli més aviat no dóna la imatge d'uns deixebles que quedin extasiats per les paraules del Mestre: al contrari, els presenta com homes bastant durs de mollera, tards a comprendre i... força despistats. Es deixen el pa i, mentre Jesús els predica sobre els fariseus i Herodes, ells se n'adonen que s'han deixat el pa. El contrast es força irònic. Jesús, en efecte, adverteix els seus deixebles d'allunyar-se del llevat del fariseus i d'Herdoes: del llevat dels homes "religiosos" i del dels poderosos; dels homes que, com sepulcres emblanquinats honoren Déu només amb els llavis però no amb el seu cor; dels homes que fan servir l'autoritat que els és donada pel seu propi benefici i no pel bé dels altres. I tot això els ho adverteix perquè també un dia aquests deixebles hauran de ser mestres i pastors del nou poble de Déu i hauran d'exercir sobre ell una autoritat que s'haurà de concretar sobretot en servei. Jesús els fa aquestes advertències mentre ells tenint el cap qui sap on re recorden que no tenen pa i es neguitegen oblidant-se d'escoltar les paraules del Mestre. Quin cap! Per això la reprimenda de Jesús als deixebles és dura: Si que us costa d'entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? Cor ofuscat, ulls que no hi veuen, orelles que no hi senten: aquest és el quadre que ens ofereix l'Evangeli dels deixebles. La qual cosa és, malgrat tot, esperançadora: si els primers deixebles eren tant obtusos i, no obstant això, amb el do de l'Esperit de Pentecosta, Déu va poder fer tantes meravelles a través d'ells, també en podrà fer d'iguals amb nosaltres, que no som tant diferents d'aquells homes. Per què dieu que no teniu pans? Per què diem que no tenim pans? Jesús és el veritable pa de vida, el qui dóna aliment de vida eterna, amb la seva pròpia vida, amb la seva paraula i la seva predicació, amb el seu exemple. Si volem viure en plenitud, acostem-nos a aquest pa que es multiplica, que alimenta i dóna vida. Jesús és el nostre aliment perquè és la nostra vida. Encara no ho entenem?.