DISSABTE DE LA SETMANA I DE QUARESMA
Trobareu les lectures a:
Les lectures d'aquesta setmana es poden entendre
com un comentari a la pregària del Parenostre, aquella pregària que Jesús ens
va ensenyar perquè, resant-la, tinguéssim els mateixos sentiments que ell
mateix, que és de fet l'únic Fill. El Parenostre ens ensenya a viure com a
fills del nostre Pare del cel. I com és el nostre Pare del cel? Ell fa
sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. La
bondat és una dels trets específics de Déu: Déu és bo i, per això, el que fa és
bo. Déu fa sortir el sol i fa ploure, coses totes elles bones, i ho fa tant
sobre bons com sobre dolents, perquè Déu mira cada un dels homes amb aquella mirada
plena de tendresa de qui sap què hi ha al fons de cada home, al fons de cada
vida, fins i tot d'aquelles vides que als nostres ulls semblen tant
desgraciades en tots els sentits, les vides dels homes dolents... La
nostra comprensió xoca aquí amb el misteri inescrutable de l'amor de Déu per
totes i cada una de les seves criatures. Doncs, amb aquesta mirada tendre, hem
de dirigir-nos als nostres germans: Estimeu els enemics, pregueu per aquells
que us persegueixen. Si algú té alguna cosa contra tu, pensa que és també
un fill de Déu, un germà teu, un que Déu estima com t'estima a tu. Poc a poc,
la teva mirada es convertirà, comprendrà aquesta veritat profunda i farà més
dolça la teva actitud: començaràs a veure l'enemic com a germà. Només sota
aquesta perspectiva es pot començar a estimar l'enemic. L'enemic: el qui ens ha
fet mal, el qui ens odia sense motiu o amb ell, el qui s'ha discutit amb
nosaltres, el qui no podem suportar, el qui pensa com nosaltres, el qui...
cadascú sap prou bé qui és el seu enemic. I malgrat tot, si resem cada dia el
Parenostre, aquest és el que més hem d'estimar, el qui amb més esforça hem de
mirar de tractar com allò que és: un germà. Perquè si estimeu només els qui
us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix?
Si volem viure com a cristians, i ho volem en la mesura en què resem el
Parenostre, no ens podem acontentar amb la moral dels fariseus i els publicans:
estar bé amb els qui estan bé amb nosaltres. Ens cal ser bons del tot, com ho
és el nostre Pare celestial. I això no és només un problema de voluntat, de
voler ser bons. És un problema de transformació en el Crist, d'incorporació i
configuració a la seva vida, d'esdevenir altres Crists. Per això per
estimar els enemics, cal pregar molt, cal endinsar-se completament dins
l'espiritualitat que emana del Parenostre: cal tenir un cor de fill com el Fil
el té envers el seu Pare. Pare nostre que esteu en el cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada