DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Els evangelistes narren l'experiència de la transfiguració del Senyor just abans d'emprendre la pujada cap a Jerusalem, on Jesús serà crucificat i morirà. Amb la narració d'aquesta experiència, els evangelistes presenten el tast que els deixebles feren de la glorificació de Jesucrist abans d'endinsar-se en el misteri pasqual de la seva mort i resurrecció, per tal que aquests, els deixebles, recordin aquest moment quan tota esperança haurà quedat estroncada amb la mort del Senyor. Que la intenció sigui aquesta es dedueix pel fet que, després de participar en la transfiguració de Jesús, els deixebles no acabaren d'entendre res del que havia passat ni perquè havia passat. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts. Només podran entendre el que acaben de viure, els seu significat ple i la seva intenció, quan Jesús haurà ressuscitat d'entre els morts. De la mateixa manera que els evangelistes col·loquen aquest text, abans de la Pasqua del Senyor, també l'Església, mare i mestra, ens para la taula avui amb aquesta paraula, justament en els primers passos d'aquesta nova Quaresma que estem vivint, d'aquest nou camí cap a la celebració de la Pasqua, amb la intenció ben clara de fer-nos experimentar també avui el tast de la gloria del Senyor, abans de les celebracions litúrgiques del sacrifici i la mort de Jesucrist.  dels Tridu Pasqual. I l'Església ens ofereix avui aquest textos perquè contemplem el nostre futur. Per, Jaume i Joan foren conduits dalt d'una muntanya alta i allí visqueren l'experiència inoblidable de veure el seu Mestre i Senyor, en la seva realitat més plena: Es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. La llum, que transfigura i asserena els cors intranquils dels homes, sorgia de Jesús, del fons mateix del seu ésser. I, a mode de testimoni per indicar que aquell home que caminava pels camins polsegosos de la Judea i la Galilea, que es fatigava i es cansava, que plorava i es compadia dels més petits; per indicar que aquell que cridava pescadors per fer-los pescadors d'homes, era el Messies esperat, el Profeta anunciat, la personificació del compliment de les promeses fetes a Abraham -ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar-, per testificar tot això, s'aparegueren amb Jesús transfigurat Elies i Moisès que  conversaven amb ell. Elies i Mosiès, els profetes i la llei, sempre han conversat amb Jesús perquè sempre han donat testimoni de Jesús, que havia de venir. La llei i els profetes, l'Antic Testament, anuncia el Nou Testament, la Nova Aliança que Déu ha establert per la mort i la resurrecció de Jesucrist. Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Els deixebles foren fets partícips de contemplar la glòria de Jesús abans d'emprendre el camí cap a la seva mort en creu. No ens ha d'estranyar que Pere, una mica fora de si, volgués fer tres cabanes: Rabí, que n'estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies. No ens ha d'estranyar perquè la joia que devien viure en aquells moments, intensa i corprenedora, és la joia que experimentarem eternament un cop també nosaltres haguem viscut la nostra pasqua particular: haguem mort, havent mort al pecat i al mal, per ressuscitar a la vida nova, que ja des d'ara experimentem per la fe.  Per això, després d'aquest moment intens però breu que fou la transfiguració del Senyor, es formà un núvol, quedà tot enfosquit, i, desapareixent de l'escena tots els personatges celestials, només se sentí un a veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.  Al testimoni de Moisès i Elies, de la Llei i dels Profetes, ara s'hi afegeix la veu de Déu que ens invita clarament a escoltar el seu Fill, el seu estimat, que ell ha enviat al món per salvar-lo. Aquest és també el missatge que avui rebem de la taula de la Paraula: si volem viure per sempre en la plenitud de Déu, ara i després de la nostra mort, hem d'escoltar el Fill de Déu, fet home per nosaltres, hem d'escoltar el seu Evangeli i fer de la seva vida la nostra vida. Si som cristians, hem de transfigurar-nos en altres Jesucrists per comunicar als nostres germans la Bona Nova de l'Evangeli. Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra?

Comentari Patrístic

Dels sermons de sant Anastasi del Sinaí , abat

(Sobre la Transfiguració del Senyor: Leccionari de Montserrat)

Avui, dalt de la muntanya del Tabor, el Crist ha creat de nou la imatge de la bellesa terrestre i l’ha transformada en icona de la bellesa celestial. Per això és just i bo que jo digui: Que n’és de venerable aquest lloc; és la casa de Déu i la porta del cel. Avui, el Tabor i l’Hermon han exultat plegats; han convidat tot l’univers a la joia. El país de Zabuló i de Neftalí s’han unit a la festa i han ballat sota el sol. Avui, Galilea i Natzaret han entrat a la dansa i han animat la celebració amb els seus cors. La muntanya del Tabor s’alegra de la festa i arrossega la creació cap a Déu tot recreant-la. 
Avui, en efecte, el Senyor s’ha aparegut realment dalt de la muntanya. Avui, la natura humana, creada en altre temps semblant a Déu, però ofuscada per les figures informes dels ídols, ha estat transfigurada en l’antiga bellesa de l’home creat a imatge i semblança de Déu. Avui, dalt de la muntanya, la natura, que s’havia extraviat en la idolatria dalt de les muntanyes, ha estat transformada tot i continuar essent ella mateixa i ha resplendit amb la claror esplendorosa de la divinitat. Avui, dalt de la muntanya, aquell qui anava vestit amb les túniques fosques i tristes de pell de què parla el Gènesi, s’ha posat el vestit diví, cobrint-se de llum com d’un mantell. Avui, dalt de la muntanya del Tabor, ha aparegut misteriosament la condició de la vida futura i del Regne de la joia. Avui, de manera sorprenent, els antics missatgers de l’Antiga i de la Nova Aliança s’han reunit al voltant de Déu dalt de la muntanya, portadors d’un misteri ple de paradoxa. Avui, dalt de la muntanya del Tabor, es dibuixa el misteri de la creu que per la mort dóna la vida: tal com Crist va ser crucificat entremig de dos homes dalt de la muntanya del Calvari, així es dreça en la majestat divina entre Moisès i Elies. I la festa d’avui ens mostra aquest altre Sinaí, muntanya molt més preciosa que el Sinaí per les seves meravelles i els seus esdeveniments: supera amb la seva teofania les visions divines figurades i obscures. 
Tal com dalt del Sinaí els símbols van ser representats com una prefiguració, així dalt del Tabor esclata la veritat. Allà hi ha la foscor, aquí el sol; allà les tenebres, aquí el núvol lluminós. Per una banda, la Llei del decàleg; per l’altra, el Verb preetern a tota paraula. La muntanya del Sinaí no va obrir a Moisès la terra promesa, en canvi el Tabor l’introdueix a la terra de la Promesa