DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Les malediccions i les benediccions segons la manera d'obrar dels homes són molt freqüents al llarg de tota la Sagrada Escriptura. Sense anar més lluny, avui el llibre del profeta Jeremies deixa ben clar qui són als seus ulls els benaurats i els maleïts. Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s'allunya del Senyor. Maleït és qui deixa de confiar en Déu, qui deixa de posar en ell la seva esperança, qui ofereix el seu cor no al Déu viu sinó als ídols de la terra. Aquest és comparat amb una imatge molt eloqüent a una pomera plantada en un desert, és a dir, a un arbre que hauria de donar fruits (la pomera) i que no en pot donar perquè les seves arrels viuen en una terra salada que no es pot habitar. És benaurat, en canvi, l'home que es refia de l'ajut del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat; l'home que posa tota la seva confiança en presència activa de Déu en el seu cor i en el cor dels altres. Aquest home, en canvi, és comparat amb un arbre frondós, fresc i fecund que arrela vora el corrent d'aigua viva, un arbre que en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què significa però no deixar de confiar en Déu? Com es fa concreta aquesta confiança? L'Evangeli ens hi ajuda amb una altra sèrie de benediccions i malediccions: les anomenades benaurances. L'Evangeli proclama benaurats els nets de cor, els pacificadors, els qui ploren, els perseguits.... els pobres. La confiança en Déu es viu posant pau, tenint el cor net, plorant amb els qui ploren, patint persecució i també fent-se pobres. L'Evangeli diu clarament: feliços els pobres! Ho proclama també l'Evangeli d'avui: Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol, i tu, sofriments. Parla clarament dels pobres, d'aquells que han constituït, constitueixen, i pel que sembla continuaran constituint, la major part de la humanitat: aquests són els benaurats. I, tot i que la majoria de nosaltres ni anem vestits de porpra i de lli finíssim ni cada dia celebrem festes esplèndides, tampoc som dels que estem estirats vora els portal dels rics amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la fam amb les engrunes que queien de les seves taules, com podem esperar de ser benaurats? Déu no ens demana a tots de deixar-ho completament tot, per fer-se pobre amb els pobres, per fer-se servidor dels pobres de manera radical: però sí ens demana a tots com a mínim de no deixar de ser conscients dels nostres germans pobres, de no fer com els germans del ric de l'Evangeli que no fan cas de Moisès i dels profetes, i que ni que ressuscités algú d'entre els morts no es deixarien convèncer. I aquesta consciència que Déu ens demana ha de ser com la seva presència en el món: una consciència activa, com activa és la seva presència. Déu ens demana a tots ser conscients de manera activa de la pobresa en què viuen molts germans nostres, cadascú segons les seves possibilitats, mirant de treballar per pal·liar-la, uns; lluitant per desfer les estructures que la generen, uns altres; creant noves realitats que implantin la justícia i la pau allà on es desenvolupin, educant joves i infants per evitar que caiguin en les noves esclavituds i quedin exclosos de la societat, mirant de compartir al màxim els propis béns, tots plegats, i, fins i tot, donant la vida per fer-se servidors dels pobres. Cadascú segons el que Déu li inspiri. Aquesta consciència activa és una manera concreta de posar tota la confiança en Déu, d'esperar que també nosaltres, un dia, podrem tenir part de l'heretat dels pobres, malagrat que ara, en vida ens hagin tocat béns de moltes menes.  Feliços els pobres perquè d'ells és el Regne del cel.