divendres, 6 de març del 2015

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / I

Trobareu les lectures a:

La història de Josep és una de les més belles que trobem a l'Antic Testament, una història que prefigura la de Jesucrist. En aquesta història s'hi barregen gairebé totes les actituds humanes, totes les emocions, tots els estats que l'home pot viure i experimenta: les preferències d'un pare envers un dels seus fills, les enveges i les gelosies dels germans, la traïció i els instints assassins, els remordiments i la noblesa, el perdó i les llàgrimes... una narració que val al pena llegir. Llegir-la en si mateixa i llegir-la des de la vida de Jesucrist, des del Nou Testament, des d'on assoleix la seva lectura més profunda. Josep és figura de Jesús, el Fill estimat del Pare, que ha esta enviat al món per salvar els seus germans, els homes, com Josep fou venut i endut a Egipte, per esdevenir en el futur ajuda i salvació del seus germans i del seu poble. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte. També Jesús fou enviat al seu poble per dur-hi la salvació. Però el seu poble no el va acollir: Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. D'una manera incomprensible, que forma part de la misteriosa manera de fer de Déu, Déu deixa que el seu Fill que ha enviat al món no sigui acceptat. Igual que Josep i els altres profetes que Déu havia enviat al seu poble i que aquest havia rebutjat i matat -quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual- així també el seu Fill Jesucrist, quan fou enviat al món, no fou reconegut com a Fill de Déu ni acceptat com a salvador i ni com a profeta de Déu. Amb el rebuig i la seva mort, Crist es convertia en la víctima de tota la maldat de què és capaç l'home: l'enveja fratricida, la traïció, el menyspreu, la calúmnia, l'abandó, el rebuig... Tot allò que hi ha de dolent al cor de l'home es fa present al drama de la passió del Senyor, tot allò de mal és assumit en el do de la vida que Jesús fa a la creu. D'aquesta manera, el mal és arrancat de soca-rel del cor de la humanitat, perquè tot aquest mal és assumit per un home que alhora és Déu i el mal no pot lluitar contra Déu. Amb la mort en creu de Jesucrist, el mal ha perdut tota la seva força perquè Jesucrist s'ha fet pecat per nosaltres i ha esdevingut propiciació pels nostres pecats. Com un altre Josep que fou enviat per preparar una nova vida pel seu poble a Egipte, també Crist ha donat la seva vida perquè visquem ja aquí a la terra al seu Regne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada