DIVENDRES DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / I
Trobareu les lectures a:
La història de Josep és una
de les més belles que trobem a l'Antic Testament, una història que prefigura la
de Jesucrist. En aquesta història s'hi barregen gairebé totes les actituds
humanes, totes les emocions, tots els estats que l'home pot viure i
experimenta: les preferències d'un pare envers un dels seus fills, les enveges
i les gelosies dels germans, la traïció i els instints assassins, els
remordiments i la noblesa, el perdó i les llàgrimes... una narració que val al
pena llegir. Llegir-la en si mateixa i llegir-la des de la vida de Jesucrist,
des del Nou Testament, des d'on assoleix la seva lectura més profunda. Josep és
figura de Jesús, el Fill estimat del Pare, que ha esta enviat al món per salvar
els seus germans, els homes, com Josep fou venut i endut a Egipte, per
esdevenir en el futur ajuda i salvació del seus germans i del seu poble. Els
germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells
se'l van endur a Egipte. També Jesús fou enviat al seu poble per dur-hi la
salvació. Però el seu poble no el va acollir: Aquest és l'hereu:
matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agafaren, el van treure fora de la
vinya i el van matar. D'una
manera incomprensible, que forma part de la misteriosa manera de fer de Déu,
Déu deixa que el seu Fill que ha enviat al món no sigui acceptat. Igual que
Josep i els altres profetes que Déu havia enviat al seu poble i que aquest
havia rebutjat i matat -quan s'acostava el temps de la verema, envià els
seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i
a un, li van pegar, a un altre, el van matar, a un altre el van treure a cops
de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual-
així també el seu Fill Jesucrist, quan fou enviat al món, no fou reconegut com
a Fill de Déu ni acceptat com a salvador i ni com a profeta de Déu. Amb el
rebuig i la seva mort, Crist es convertia en la víctima de tota la maldat de
què és capaç l'home: l'enveja fratricida, la traïció, el menyspreu, la
calúmnia, l'abandó, el rebuig... Tot allò que hi ha de dolent al cor de l'home
es fa present al drama de la passió del Senyor, tot allò de mal és assumit en
el do de la vida que Jesús fa a la creu. D'aquesta manera, el mal és arrancat
de soca-rel del cor de la humanitat, perquè tot aquest mal és assumit per un
home que alhora és Déu i el mal no pot lluitar contra Déu. Amb la mort en creu
de Jesucrist, el mal ha perdut tota la seva força perquè Jesucrist s'ha fet pecat
per nosaltres i ha esdevingut propiciació pels nostres pecats. Com un
altre Josep que fou enviat per preparar una nova vida pel seu poble a Egipte,
també Crist ha donat la seva vida perquè visquem ja aquí a la terra al seu
Regne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada