DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

El fragment que avui llegim del segon llibre dels Reis és una obra mestra per explicar la delicadesa amb què Déu atreu els homes cap a si. El text evidencia la humilitat, la senzillesa, la simplicitat amb què Déu actua entre els homes, amb què Déu es fa present en la història humana. Els personatges de la narració estan molt ben contrastats: un guerrer valent i forçut, malalt de lepra; una noieta esclava i estrangera, de cor ample; els reis veis que per res es busquen raons, un home de Déu, que coneix i actua indirectament i, finalment, uns militars, que gosen encara-se al seu comandant. A través de tots ells es veu com és Déu qui en el fons condueix les vides dels homes. En efecte, el comandant, un home molt apreciat del seu sobirà, perquè sota el seu comandament, el Senyor havia donat la victòria als arameus, és un home valent però leprós. La lepra havia vençut la seva resistència i fortalesa. A aquest es contraposa la figura d'una esclava, una noieta, que va entrar al servei de la dona de Naaman, que, malgrat haver estat feta captiva per l'arameu, es preocupa per la salut del seu Senyor: Tant de bo que el meu senyor es presentés al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra. Déu actua a través de la noieta, la serventa, l'esclava per fer vèncer l'amor contra l'odi, la misericòrdia, contra el ressentiment. De la petitesa en surt la grandesa d'un cor generós, capaç de perdonar i de fer el bé. Naaman se'n va a veure el seu rei, que l'envia al rei d'Israel carregat de dons i de presents per sol·licitar la salut del seu general. La petitesa de l'acció de la serventa, contrasta amb l'ampul·lositat de l'acció del rei que vol comprar allò que no es pot comprar amb tot l'or del món. Igual de desproporcionada és l'acció del rei d'Israel quan Naaman arriba per veure'l: Que es pensa que sóc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home perquè jo el curi de la lepra? Això no és més que un pretext per a moure'm raons. Una súplica és entesa com una invitació a la guerra. El rei, malgrat tot el seu poder i la seva força, no pot donar la salut al malalt: quina mena de poder és aquest? Déu torna a fer-se present veladament en l'acció d'un home de Déu, del profeta Eliseu, el qual sabedor de tot el que havia passat a la cort, fa crida el comandant arameu per fer-li veure que a Israel encara hi ha profetes. De fet, no li cal ni fer-lo venir: a través d'un missatger l'home de Déu s'adreça al leprós per indicar-li una cura ben senzilla: Vés a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà pura de la lepra. Simplicitat, senzillesa, humilitat que, un cop més, es contraposen a les acciones violentes i de demostració de força del militar, que remuga, s'enfada i es posà en camí tot indignat. Són ara els seus oficials qui el fan entrar en raó: per què no fer un a cosa tan senzilla com banyar-se al riu? I banyant-se queda guarit. Déu no actua en l'agitació i els brams, sinó en la humilitat i la simple confiança. És d'aquesta manera com Déu atrau cap a si Naaman, el siri: venç el militar amb la força de la simplicitat, amb la força de la senzillesa. Ara sé ben bé que, fora d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Així és com Déu ens atrau: no amb raons demostratives i necessàries, sinó amb raons suficients que s'acumulen en un cor obert vençut per la humilitat.