DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Perdonar? Sempre. Aquest és el missatge central i clar de l'Evangeli, perquè perdonar forma part del cor de l'Evangeli. Perdoneu així com nosaltres perdonem, és el que resem cada dia al Parenostre i, al Parenostre, hi trobem l'essència de l'Evangeli. I el perdó s'estén a tots els aspectes de la vida, des dels més importants al més insignificants. L'exigència de perdó afecta tots els homes, els qui fan de botxins i també les víctimes. La paràbola de l'Evangeli d'avui, amb les seves exageracions pedagògiques, ho deixa ben clar. Un que devia molt, li és perdonat molt, però és incapaç de perdonar poc. Moltes vegades som nosaltres els qui ens trobem en aquesta situació. Ens costa molt perdonar, fins i tot, les coses més petites quan, de fet, hem estat perdonats per Déu de tantes coses que cadascú pot reconèixer des de la seva consciència. Per què ha de ser tant difícil perdonar tantes foteses que ens ofenen o ens fan enfadar, quan tant sovint són més un problema nostre que un problema del qui ens ha ofès? La capacitat de perdó és un signe eminent del grau de la nostra conversió. Quant més obert sigui el nostre cor, més fàcil ens serà perdonar; més fàcil ens serà deixar de banda totes aquestes petites coses que dificulten la nostra vida cristiana, que fan de pedres d'ensopec del nostre camí. Em sembla ben clar que el problema rau sempre al fons del nostre cor. Si no estem enganxats al nostre cor, al nostre ego -sempre tant desitjós de tenir raó i fer-se notar-, la disponibilitat ha perdonar serà gran: serà ben fàcil oblidar i no deixar-se agafar per aquestes realitats que volen fer-nos tancar sobre nosaltres mateixos. Cal convertir el nostre cor perquè sigui capaç de perdonar. Cal ser dúctils a l'acció de l'Esperit perquè el nostre cor s'oblidi de si mateix i se centri en el servei als germans. Perdonar de cor els nostres germans per poder tenir el cor lliure de dedicar-nos plenament al servei del altres. És que hem de perdre el temps -tant poc que en tenim- a dedicar-nos a mantenir vives les tensions absurdes que poden néixer entre nosaltres i no hem de dedicar aquest temps tant preciós a les coses que realment importen, com és el servei sense mesura als germans? Convertim el nostre cor, perdonant-nos mútuament de cor i dediquem-nos a servir els germans necessitats, que prou falta que els fa i ens fa.