DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle B

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Hi ha una diferència fonamental entre el Temple de Jerusalem i l'Església de Déu. En poques paraules, el primer és una obra feta pels homes amb pedres i fusta, la segona no és una obra humana sinó que es construeix amb la resurrecció de Crist com a cos seu i seu de l'Esperit Sant. Tot i que Jesucrist parla del Temple com de la casa del seu Pare, la diferència és essencial i, de fet, és Crist mateix qui la fa ben evident quan respon al presents en l'escena que avui presenta l'Evangeli: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. L'Església és, per tant, el santuari reconstruït en tres dies, el santuari del cos de Crist on habita l'Esperit Sant que és enviat al cor dels creients. Per això, l'Església és el Poble de Déu. El Temple, de pedra, era la casa de Déu perquè en ell es custodiava els elements que configuraven la presència de Déu enmig del seu poble, Israel: antigament l'arca de l'aliança, l'altar dels sacrificis, els sant dels sants... Per això, evidentment, no podia ser lloc de ventes i intercanvis monetaris: Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Per això, també, no ens ha d'estranyar que Jesús llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: "Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare". Jesús que havia de constituir el santuari de la Nova Aliança no podia veure tacat d'aquesta manera el que representava l'Antiga Aliança, una aliança que ell no venia a destruir sinó a dur a compliment. Malgrat aquest zel per la casa del seu Pare, que el feu expulsar venedors i canvistes, Jesucrist gaudia de suficient autoritat com per assegurar que si destruïen el Temple ell el podria reconstruir en tres dies, perquè, en efecte, ell ressuscitaria al tercer dia després de la seva mort en creu, d'aquella mort de la qual diu sant Pau que però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd, i gràcies a la seva resurrecció reconstruiria el santuari del seu cos, la veritable casa del seu Pare. Aquest santuari és l'Església santa de Déu, el lloc on habita l'Esperit Sant i on s'ofereix el culte veritable a Déu, aquell culte que es caracteritza per fer-se en esperit i en veritat, és a dir, segons l'Esperit de Déu i segons la revelació de la veritat del Fill que per a seva mort, escàndol i absurd, ens ha fet a tots fills de Déu. Per questa raó, el culte que oferim a Déu en l'Església és la celebració del misteri de Crist, la celebració de la seva mort i la seva resurrecció, de la seva Pasqua, a la que ens estem preparant durant aquest camí quaresmal. Aquest culte el celebra l'Església quan es reuneix com a tal en assemblea litúrgica, independent de si ho fa sota el sostre d'unes pedres. És la reunió dels fidels, d'aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, la que fa present el santuari nou de l'aliança nova, el cos de Crist, i no les parets i els sostres de pedra, les nostres esglésies de pedra i fusta: som els cristians reunits els qui constituïm l'Església i, per fer-ho, sovint ho fem sota el sostre d'unes pedres que per extensió anomenem esglésies. Per això, el santuari es construeix amb la presència del Pare i del Fill i de l'Espertit Sant en el fons dels nostres cors, que rebem pel sagrament del baptisme. Si això és així, d'on hem d'expulsar els venedors i els canvistes és, sobretot, del fons del nostre cor. La seva presència en ell és el que més ofèn Déu, el que més converteix la casa del Pare, el lloc on habita l'Esperit Sant i el cos de Crist, en un mercat. Per expulsar-los no podem utilitzar fuets de cordes sinó el fuet de la conversió envers el servei a Déu i als germans, sobretot, envers els més necessitats. Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.

Comentari Patrístic

Del comentari a l'Evangeli segons sant Joan, d'Origenes, prevere

(Leccionari de Montserrat)

Quan va haver foragitat els venedors del Temple, els jueus van dir a Jesús: ¿Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això? Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.  

Penso que els jueus representen aquí els homes carnals i donats a les coses sensibles. Disgustats de veure foragitats per Jesús els qui fan de la casa del Pare una casa de comerç per al que els interessa, reclamen un senyal, un senyal que faci veure ben clar que la Paraula, que aquests homes no acullen, té raó d’actuar així. I el Salvador diu, com si es referís a aquell temple, una paraula sobre el seu propi cos; a les paraules: ¿Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?, respon: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. Sens dubte podia fer veure altres mil senyals, però poc adaptats a la qüestió que li proposen. En lloc de qualsevol altre senyal sense relació amb el Temple, respon molt encertadament amb aquest que es refereix al Temple. 

I veritablement l’un i l’altre, el Temple i el cos de Jesús, segons un mateix significat, són als meus ulls una imatge de l’Església, ja que aquesta està construïda sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, amb el mateix Jesucrist per pedra angular, i mereix realment el nom de temple. Segons les paraules: Vosaltres sou el cos de Crist, i part dels seus membres, ni que el bell ordenament de les pedres sigui destruït, ni que tots els ossos del Crist, com està escrit en el salm vint-i-u, siguin dispersats per les trampes parades durant les persecucions i els turments que infligeixen els qui amb les persecucions combaten la unitat del temple, el temple serà tornat a aixecar i el cos ressuscitarà al tercer dia, després del dia del mal que se li acosta i del de l’acompliment que ha de seguir. Ja que el tercer dia naixerà en el cel nou i sobre la terra nova, quan aquells ossos, tota la casa d’Israel, ressuscitaran en el gran dia del Senyor, després de la desfeta de la mort. I és que la resurrecció del Crist, esdevinguda després de la passió per la creu, enclou el misteri de la resurrecció de tot el cos de Crist. 

Però, així com el cos visible de Jesús ha estat crucificat i sepultat i després ha ressuscitat, així també el cos total del Crist que formen els sants ha estat crucificat amb ell, i ara ja no viu més. Ja que cadascun d’ells, com Pau, no es gloria en res més que en la creu de nostre Senyor, Jesucrist, per la qual Pau ha estat crucificat amb el Crist i crucificat per al món; ha estat, a més, sepultat amb el Crist. Ja que —diu sant Pau— hem estat sepultats amb el Crist. I si afegeix: Hem ressuscitat amb ell, és com a posseïdor d’un començament de resurrecció; camina, en efecte, en una mena de vida nova, com un home que encara no ha ressuscitat segons la benaurança que anhela l’esperança i la resurrecció perfecta. Així, doncs, en aquest moment, o bé ha estat crucificat per ser després sepultat, o bé, tret de la creu, és sepultat ara i ressuscitarà un dia, després del seu enterrament actual.