DIMARTS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Llegim a la Regla de Sant Benet que tota la vida del monjo hauria de ser una quaresma. Anàlogament, podem dir que les lectures amb què l'Església ens va acompanyant al llarg de la quaresma són aquelles lectures que toquen de ple el cor de l'Evangeli, com el camí quaresmal toca el cor de la vida monàstica. I les lectures d'avui no són cap excepció a aquesta regla. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist.  Ni mestres, ni pares ni guies: ras i curt, tots som germans i de Pare només en tenim un. Com és que entre nosaltres cristians ens diem fem dir pares, mestres o guies? No es prou clara aquesta paraula? És ben cert que tots ens hem d'ajudar i que hi ha qui, dins la comunitat ha rebut un do i qui un altre; és ben cert que tots podem il·luminar-nos  i ajudar-nos a viure millor la vida cristiana; i també és ben cert que, per voluntat de Crist, hi ha un ministeri ordenat que en nom seu i actuant en  la seva persona, celebra i administra els sagraments per a l'Església; però d'aquí a què qui ajuda, ensenya o celebra l'hàgim d'anomenar pare, mestre o guia hi ha un bon tros... Si som cristians és perquè seguim Crist, que és el camí per ser la veritat i la vida. I perquè és el camí, és el mestre i el guia que ens ajuda a caminar-lo, que ens mena a seguir-lo, que ens acompanya per traçar-lo. Qui més pot fer-nos de mestre o de guia, si és Ell el camí? I de pares només en tenim un, que és el del cel. Jesús és el camí que condueix cap al Pare: qui més pot ser el nostre pare? Per això, com que de Pare només en tenim un, tots nosaltres som germans. I els germans s'ajuden perquè s'estimen, però no es fan superiors els uns dels altres. Si som cristians, ens toca seguir el Crist i els seus ensenyaments i qui segueix no va al davant: per això, el camí del cristià és el camí de la humilitat. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit. El camí del cristià és el camí del servei als seus germans: El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Un servei que pot conduir fins a la donació de la pròpia vida, tot imitant i seguint el qui és el nostre únic guia i mestre, l'únic que ens condueix al nostre Pare.