DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Les súpliques que el profeta Miquees fa al seu Déu i Senyor es veuen àmpliament acceptades en la persona de Jesucrist. En efecte, el profeta implora a Déu que es compadeixi del seu poble i que sigui fidel a les seves promeses: Torneu ara a compadir-vos de nosaltres, extingiu les nostres culpes, llanceu al fons del mar tots els nostres pecats. Sigueu fidel a Jacob, bondadós amb la descendència d'Abraham, tal com vau jurar als nostres pares des dels primers temps. Jesús és el compliment de totes les promeses fetes per Déu al seu poble escollit, perquè Jesús és aquell que lleva el pecat del món. I com a mostra que amb ell les culpes són extingides, Jesús acull els cobradors d'impostos i els altres pecadors que vénen per escoltar-lo i menja amb ells. Aquest home acull els pecadors i menja amb ells, murmuren els fariseus i els mestres de la Llei. Els cobradors d'impostos eren menyspreats per treballar pels romans, el poble de l'ocupació, l'enemic. I, junt amb tots els altres pecadors amb qui fan un feix únic, eren exclosos de la societat. Pecadors, publicans, prostitutes... tots els exclosos d'Israel es devien sentir com el fill pròdig que deixà la casa paterna i malgastà tota la seva heretat. Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors. Ja no mereixo que em diguin fill teu: aquest és el càntic que deuen sentir tots els exclosos i marginats de totes les cultures i de totes les èpoques. L'exclusió arriba al punt que fins i tot arriben a creure's que ja ni mereixen la dignitat que els correspon. Aquest és el resultat de la malícia dels qui excloem els altres. I els qui excloem els altres de les nostres vides i els marginem de les nostres societats, per culpa de preceptes i respectes merament humans, som com els fariseus i els mestres de la Llei, que són (i som) comparats al fill gran de la paràbola, que estant sempre a la casa del pare, havia exclòs del seu cor l'amor patern amb què el pare sempre l'acollia; i, amb l'amor patern, també havia fet fora del seu cor, l'amor fratern. Per això l'actitud envers el seu germà és la del menyspreu. Així tractaven els fariseus i els mestres de la Llei els publicans i els pecadors; així tractem també nosaltres tots els qui, amb una superioritat arrogant, marginem i apartem de les nostres vides. Ben diferent és l'actitud de Jesús envers aquests col·lectius: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. Amb aquesta actitud restitueix la dignitat de fills de Déu també als exclosos i marginats. Què esperem a desvetllar-nos i a proclamar entre tots ells que el Regne de Déu ja és enmig nostre?