DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

Què és allò que oprimeix el nostre cor? De ben segur allò que ens impedeix d'estimar, allò que no ens permet de sortir del nostre petit món, allò que ens replega sobre nosaltres. Déu vol alliberar-nos d'aquesta opressió, d'aquesta esclavitud a què ens sotmetem nosaltres mateixos, d'aquests feixos que preparem nosaltres i som incapaços de portar. El vol ser qui ens ajudi a deslliurar-nos d'aquesta esclavitud: Sí, jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré, ni que no s'ho mereixin; ja no sóc rigorós amb ells. Seré per a Israel com la rosada. Déu es fa metge de les nostres vides quan deixem que el seu amor ens ompli i ens bressoli, com rosada que suaument amara i assaona la terra, la regenera i la fa fecunda. Així és com el profeta Osees descriu l'acció de Déu amb el seu poble i així és l'acció de Déu en les nostres vides. Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans. Has cridat quan et veies oprimit, t'he salvat, t'he respost en el tro misteriós, diu el salm. Déu respon, salva, allibera sempre a la seva manera, des del seu misteri, però respon al clam de l'oprimit. I la seva acció salvífica  sempre regenera l'home i el fa nou des del molls dels seus ossos. Que Israel creixi com un lliri, que la seva soca arreli com l'àlber i es faci alta la seva brotada; que tingui la ufana de l'olivera i el perfum del Líban; que tornin a asseure's a la seva ombra, i sigui com un jardí; que pugi com una parra i el recordin com el vi del Líban. És extraordinària l'abundància d'imatges que usa el profeta Osees per descriure com és aquesta acció renovadora de Déu, imatges que evoquen la primavera, l'ufanor de la natura i la seva fecunditat: en una paraula, la vida de la que Déu és portador quan entra al cor d'un home. Per això tots els manaments de la Llei, aquelles dels quals el mateix Senyor ens deia dimecres passat que no deixaria passar no la lletra més petita; tots els manaments de la Llei -deia- s'integren en un de sol: És veritat que Déu "és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar. Aquesta és la conclusió d'aquell mestre de la Llei que s'anà a trobar Jesús per preguntar-li: Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? La conclusió d'aquest home que havia de complir tots els preceptes que manava la Llei li valgué aquestes paraules plenes de gràcia de Jesús: «No ets lluny del Regne de Déu». Realment, qui estima Déu i els seus germans com a si mateix és que viu ja en l'amor de Déu i, per tant, el Regne és dins seu.