DILLUNS DE L'OCTAVA DE PASQUA

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

 
Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.   Pere s'adreça als homes de Judea d'aquesta manera. Els recorda allò que tots ja saben però que sembla que havien oblidat, ell inclòs: Jesús de Natzaret havia passat fent el bé entre els seus contemporanis i tots havien estat testimonis dels prodigis, miracles i senyals que Déu havia obrat per mitjà d'ell. Tot i així, el van trair i el van crucificar fins a la seva mort. L'havien conegut, havien admirat els seus prodigis, havien menjat del pa i dels peixos que ell havia multiplicat, havien escoltat les seves paraules plenes d'autoritat, l'havien aclamat com a rei quan entrà a Jerusalem i, malgrat tot, l'havien lliurat per crucificar-lo. Misteriosament, també d'aquesta manera tan tràgica es complia el designi de Déu: d'acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. A la mort real de Jesús, al seu patiment i al seu dolor, assumit plenament per nosaltres, Déu corresponia amb la seva resurrecció, tal com anunciaven les escriptures. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. La resurrecció de Jesús ha corroborat definitivament la promesa que Déu havia fet al seu poble. Des d'aleshores, Déu ha fet seva definitivament la sort de la humanitat i aquesta ha quedat definitivament incorporada en el si de Déu. Per això la gran salutació pasqual de Jesús a les dones continua ressonant per a tots nosaltres: Jesús els digué: "Déu vos guard. No tingueu por". Déu ens guarda definitivament, Déu està en nosaltres definitivament, Déu ha assumit la condició humana una vegada per sempre. Per això no hem de tenir por: por, de què? Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra, es pregunta sant Pau.  No tenir por és l'actitud  dels autèntics deixebles, dels qui s'han confiat plenament en el seu Senyor. Per arribar a aquesta confiança absoluta i plena, calia passar però per la creu. En efecte, els deixebles d'abans de la creu semblaven valents però eren porucs i febles: Pere recordarà sempre les seves negacions d'abans de la creu. Només després de participar de la força de la resurrecció pel do de l'Esperit, els deixebles abandonaran la por i experimentaran una força nova que els farà ser valents per anunciar la bona nova a tot el món. El Pere que nega ara es converteix en e el Pere que és capç de posar-se dret davant la gent i alçant la veu confessar la glorificació de Jesús el Fill de Déu: Aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha glorificat, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promès, i l'ha donat amb profusió. Aquesta és la novetat que ve de l'Esperit: la força que regenera, renova i enforteix el qui creu i confia en el Senyor Jesús. El fragment dels Fets dels Apòstols d'avui és testimoni d'aquesta transformació a la que, d'altra banda, tots els creients estem destintats a viure. És per aquí on deu anar la invitació del Senyor ressuscitat a anar a Galilea, per veure'l a ell: Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran. Des de l'experiència de la resurrecció cal tornar a Galilea, on tot començà, per comprendre tots els prodigis, miracles i senyals des de la nova llum que ofereix aquesta experiència. Aleshores comprendrem l'Escriptura a la llum de la fe i aleshores comprendrem el seu sentit. Tornar a Galilea des de la Jerusalem pasqual es refer el camí de Jesús per confessar-lo com a Fill de Déu, creure en ell i seguir-lo com a deixebles enfortits amb el do del seu Esperit. Només així no tindrem por.