DIUMENGE DE PASQUA: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Trobareu les lectures a:

http://lecturesdelamissa.blogspot.com/

Comentari 

 
Jesús havia estat enterrat al sepulcre i una pedra segellava la seva entrada. El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Què havia passat? Algú havia robat el cos del Senyor! Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». On és el Senyor? Havia mort i havia estat sepultat de corre-cuita perquè s'apropava el repòs del dissabte. Aquell repòs ara es trencava quan encara era fosc amb un seguit de corredisses cap al sepulcre i des del sepulcre. La pressa per sepultar el cos, havia deixat el sepulcre obert? No: la pedra havia segellat el sepulcre. Per què estava, doncs, oberta? Maria Magdalena n'estava certa: havien tret el Senyor del sepulcre! I ara calia anar de pressa a comunicar-ho a Pere i als altres. Pere, el qui havia negat tres vegades el seu Senyor, en sentir les paraules de Maria Magdalena, surt corrents per veure amb els seus propis ulls el que li diu aquella dona. L'acompanya també corrents i de pressa Joan, l'altre deixeble. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre. Què els feia córrer tant? Per què tantes presses? El sepulcre estava buit. Joan, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Qui podia haver-se endut el cos del Senyor i haver deixat les peces de roba d'aquella manera tant estranya: el llençol plegat i el mocador lligat encara al mateix lloc? Si algú s'havia endut el seu Senyor per què preocupar-se per plegar un llençol i com s'havia pogut quedar lligat aquell mocador que li havien posat al cap? I tot això no era malfixar-se per les presses que portaven. No. Res quadrava. Què havia passat? El Fill de l'home ha de pujar a Jerusalem on hi serà condemnat a mort però al tercer dia ressuscitarà. No eren més o menys aquestes les paraules que havia dit el Mestre reiteradament? Al tercer dia? Un, dos... tres! Avui és el tercer dia! Ha pujat a Jerusalem, ha mort i ara no és al sepulcre.... ha ressuscitat? Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. Finalment es desvetlla la fe: Crist ha ressuscitat tal com ho havia dit! Ho havia anunciat i no havíem entès res: ara creiem en les seves paraules. Déu el ressuscità el tercer dia, predicarà Pere des d'aleshores  a tot el poble. Crist, que ha experimentat la mort i la sepultura, ha ressuscitat no a aquella vida que tenia abans de morir sinó a la vida nova que ha promès per a tots els qui creuen en ell. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Creure és seguir-lo i seguir-lo és morir per viure amagat en ell esperant la manifestació plena del Crist que és la nostra vida. Maria Magdalena, Pere i Joan, corrien per anara a trobar-se amb el cos mort de Crist: tot corrent, van veure i van creure i es van convertir en apòstols de la resurrecció de Crist, en anunciadors de la bona nova de l'Evangeli. Déu ha estat fidel al seu poble, com havia promès als seus pares. Jesús ha mort però ha mort per donar-nos la seva vida, la vida de plenitud en la que viu i vol que visquem.  Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Crist ha ressuscitat tal com ho havia dit, al·leluia, al·leluia!